Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés tenen una orientació ortogonal mútua, ENE-WSW la de Bicorb i NNW-SSE la de la Canal de Navarrés; enllacen als voltants de Quesa. Ambdues tenen un fons de materials triàsics deformats diapíricament, que integren una banda central a banda i banda de la qual es van sedimentar els materials neògens, fortament deformats pels moviments diapírics. Si la fossa de Bicorb és reblerta de materials neògens d’origen continental, la de la Canal de Navarrés conté també materials d’origen marí i, a la zona S, enllacen amb les successions neògenes implicades en els sistemes d’encavalcament de la zona prebètica (l’Alcúdia de Crespins Moixent).
L’estructura de la fossa i del diapir de Bicorb és el resultat de la superposició de dos episodis de deformació successius, la compressió bètica, d’edat miocena inferior i mitjana, i l’extensió posterior. Durant el primer episodi es formaren uns encavalcaments vergents cap al NNW amb un desenganxament basal dins del Keuper, en un procés de diapirisme molt incipient. Durant el segon episodi, el sistema d’encavalcament anterior es va invertir i va donar lloc a falles normals que aprofitaren també el Keuper com a desenganxament basal; la migració dels materials del Keuper cap a l’interior del diapir és d’aquest període.
Biopunt, a partir d’originals d’E. Roca.
A la fossa de Bicorb, els materials neògens jeuen discordants sobre els mesozoics, generalment cretacis. Hom hi distingeix dues unitats. La unitat inferior, que es troba només al N de la zona axial diapírica de la fossa, és formada per lutites roges amb intercalacions de gresos i conglomerats poligènics, d’origen al·luvial. S’hi intercalen nivells de calcàries lacustres amb gasteròpodes, ostracodes i carofícies. També hi ha fragments resedimentats de calcàries detrítiques miocenes de fàcies marines, semblants a les d’alguns punts de la franja de ponent de la fossa de la Canal de Navarrés, cosa que indica una edat posterior al Miocè mitjà per a les successions neògenes de la fossa. Els materials de la unitat superior jeuen sobre els de la inferior, a la zona N de la fossa, o directament sobre els materials cretacis. Són margues grises i calcàries lutítiques amb mol·luscs lacustres (entre els quals, planòrbids), ostracodes i carofícies; tenen intercalacions de nivells de gresos i conglomerats. Les margues i calcàries són, sovint, laminades, cosa que indica que es van dipositar en un medi lacustre perenne d’una certa fondària.
Els guixos i lutites deL Keuper (Triàsic superior), a l’àrea central i meridional valenciana, es disposen generalment en estructures antiformes d’un origen diapíric clar, que van generar-se majoritàriament durant l’extensió neògena. La fotografia, presa a la carretera entre Quesa i Bicorb, mostra el flanc d’un d’aquests anticlinals diapírics formats per les roques rogenques i griso-verdoses del Keuper.
Eduard Roca.
A la fossa de la Canal de Navarrés, la zona axial diapírica separa dues àrees: l’occidental, que conté materials miocens marins, i l’oriental, que conté materials terciaris d’origen continental, predominantment al·luvial. Els materials marins són calcàries bioclàstiques (calcirudites i calcarenites) i gresos carbonàtics amb estratificació encreuada, que han donat una fauna del Miocè mitjà i superior (Tortonià), en què destaquen els foraminífers Florilus boveanus, Bolivina miocenica i Uvigerina striatissima; aquestes fàcies es troben també més cap al SE (a la Llosa de Ranes), a l’àrea d’enllaç amb les estructures prebètiques típiques. Els materials continentals, que jeuen discordants sobre calcàries del Cretaci superior, són constituïts per més de 350 m de lutites roges (amb un tram de conglomerats a la base) amb intercalacions de gresos i conglomerats de còdols carbonàtics provinents dels materials mesozoics; els nivells de conglomerats esdevenen progressivament abundants cap amunt de la sèrie, fins que, a la part superior, apareixen 50 m de conglomerats massissos.