introducció al concepte de dicotiledònia
Fototeca.cat / MC
Les magnoliates constitueixen el grup d’angiospermes més nombrós, amb unes 175 000 espècies. Reben també el nom de dicotiledònies perquè tenen dues fulles embrionals o cotilèdons. Les diferències respecte de les monocotiledònies són nombroses i fonamentals. La rel primària és persistent i esdevé l’eix principal, portador de ramificacions laterals més primes i curtes, d’un sistema radical típicament axonomorf. Les fulles tenen generalment la nervadura pinnada o palmada i, més rarament, paral·lela; solen ser amples, peciolades, freqüentment estipulades i rarament embeinadores; són corrents, també, les fulles compostes. El port és divers, des d’arbori fins a herbaci i els feixos conductors del sistema vascular es disposen, generalment, formant un anell. Un meristema secundari, el càmbium, se situa entre el floema i el xilema i fa possible el creixement en diàmetre. Les flors són, majoritàriament, cícliques i pentàmeres o tetràmeres (amb cinc o quatre peces per verticil, respectivament); rarament apareixen flors trímeres o d’una altra mena. El nombre de carpels és, sovint, més baix que el de sèpals, pètals i estams.
Considerem dividida la classe de les magnoliates en sis subclasses, d’acord amb la classificació de Cronquist (1981), que són magnòlides o policàrpiques, hamamèlides, cariofíllides, dil·lènides, ròsides i astèrides. A continuació se'n resumeixen les característiques principals.