Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten.
En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics. Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes. Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns trets ben específics. És una subclasse petita, amb unes 12 000 espècies en total, que mostra la seva major diversitat a les zones intertropicals, on un bon nombre de famílies es troben restringides.
Les magnòlides són molt sovint plantes llenyoses de flors vistents, pol·linitzades per insectes. Les peces florals solen ser nombroses i lliures entre elles; el periant pot no diferenciar-se en calze i corol·la, i disposa les peces helicoidalment o en uns quants verticils. Típicament, els estams són nombrosos, no verticil·lats i, alguns cops, encara no es componen distintament de dues parts, antera i filament, sinó que tenen forma de lamineta allargada amb els sacs pol·línics als marges. Maduren primer els estams inferiors, i van seguint els de més amunt. Aquest tret, juntament amb la disposició helicoidal, cal interpretar-lo com que el seu nombre elevat és un caràcter original i primitiu (poliàndria primària). El conjunt dels estams dona molt de pol·len, de morfologia poc evolucionada (amb una sola obertura), que és menjat —i transportat— per insectes, sovint poc específics. Els carpels, nombrosos, pocs o un de sol a cada flor, són lliures i normalment formen pistils d’ovari súper. El receptacle o tàlem que duu totes aquestes peces és sovint força aparent, allargat o més o menys globós. Les llavors contenen molts cops un embrió menut i un endosperma voluminós; de vegades, el tegument més extern que les recobreix és carnós i forma l’anomenada sarcotesta. Moltes magnòlides produeixen olis essencials, però no es tracta de substàncies estrictament exclusives del grup; sí que en són especialment característics, en canvi, els alcaloides relacionats amb la fenilalanina.