Saxifragàcies (1-3) i grossulariàcies (4-6). 1 Saxifraga tridactylites: a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades (x 0,5); b flor (x 3). 2 Corona de reina (S. paniculata): a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida (x 0,5); b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades (x 2); c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars (x 9); d flor (x 3); e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament (x 3). 3 Fetgera blanca (Parnassia palustris): a planta sencera, de fulles basals i flor solitària (x 0,5); b flor ben oberta, amb cinc estams fèrtils i cinc estaminodis nectarífers retallats en lacínies (x 1). 4 Fragment fruitat de Ribes alpinum, un dels ribers, de fulletes palmatipartides (x 0,5). 5 Brot en fruit de R. petraeum (x 0,5). 6 R. uva-crispa: a brot, que duu fortes espines (x 0,5); b flor, de pètals menuts i ovari ínfer (x 3); c flor seccionada longitudinalment (x 3); d fruit en baia (x 1).
Eugeni Sierra
Es tracta d’una família molt propera a la de les saxifragàcies, en la qual molts autors la inclouen. És formada per unes 350 espècies pròpies de les regions temperades i fredes, i moltes viuen en zones muntanyoses. Les grossulariàcies són sobretot arbusts de fulles esparses i simples, sovint més o menys dividides, i sense estipules; són freqüents les formes espinoses. Fan flors en raïms, més aviat petites i no gaire vistoses, normalment pentàmeres i amb les peces lliures, com les saxífragues. L’ovari és ínfer o semiínfer i sol fruitar en una baia o, menys sovint, en una càpsula.
Els ribers o grosellers
Els ribers formen el gènere Ribes, el més important de la família. Fan petits fruits bacciformes i dolços, agrupats en raïms compostos que pengen. En el cas de R. rubrum, absent de la nostra flora bé que algun cop cultivat, aquests fruits són les groselles, força apreciades per a l’obtenció de melmelades i xarops molt refrescants. De les tres espècies de ribers presents a casa nostra, totes més o menys pirinenques, R. alpinum és el més estès. Es tracta d’un arbust que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, amb fulles més aviat petites, d’uns 3 a 4 cm d’amplada, i palmades, de retallat força característic. Les flors són de color verd groguenc, no gaire vistoses, i de pètals molt petits, més que els sèpals. Viu als boscos humits dels Pirineus i reapareix esparsament en alguna altra muntanya catalana o fins i tot valenciana. R. petraeum, semblant però de fulles més grans, és bastant més rar, com també R. uva-crispa, que es fa als marges de camins i de prats i que es reconeix per les fortes espines que duu a la base de les fulles.