Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria, a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència. Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents.
Ramon M. Masalles
Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades. Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania. Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticil·lades o més rarament esparses. Les flors, normalment agrupades en inflorescències, tenen entre quatre i vuit peces al calze i a la corol·la, un androceu format per un nombre d’estams doble del de pètals i un pistil bicarpel·lar o tetracarpel·lar que origina una càpsula. Les flors sovint són heteròstiles per a assegurar la pol·linització encreuada tal com passa a les primulàcies i a d’altres famílies.
A les jonqueres i als mulladius, ja siguin nitrificats o no, des de les contrades mediterrànies fins a uns 1000 m d’altitud, és freqüent de trobar-hi la salicària (Lythrum salicaria), herba perenne que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, de fulles oposades o disposades en verticils de tres i tiges de secció quadrangular. Les flors, de color porpra o violaci intens, s’obren a ple estiu, i s’agrupen en unes vistoses inflorescències espiciformes. Quan les flors es comencen a obrir és la millor època per a recol·lectar les fulles i les inflorescències, les quals, preparades com a infusió, tenen propietats astringents.
Als arrossars del delta del Llobregat, del delta de l’Ebre i del País Valencià, s’hi fa Ammania coccinea, una mala herba originària d’Amèrica, de fins un metre d’alçada i de fulles oposades i sèssils. Les flors, molt menudes i gairebé sense peduncles, s’agrupen en glomèruls axil·lars.