Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars.
Visió parcial d’un castanyer d’índia (Aesculus hippocastanum), de notables dimensions, en plena floració. Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants.
Teresa Casasayas / Antoni Farràs
El castanyer d’índia (Aesculus hippocastanum), originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països Catalans com a arbre ornamental i d’ombra, en molts carrers, parcs i jardins. És un caducifoli que treu els brots tendres molt aviat, tot just quan comença la primavera, i que perd les fulles al final de l’estiu. Aquestes són oposades, compostes de cinc a set folíols palmats, de marge serrat, cada un dels quals pot fer més d’un pam de llargada. Els borrons, molt evidents a l’hivern, són enganxosos i estan coberts de bràctees foliàcies grosses. Les flors, blanques, rosades o d’un porpra pàl·lid s’agrupen en inflorescències racemoses de forma cònica, molt vistents. Al capdamunt de la inflorescència hi ha únicament flors masculines i per això només les de la part de baix donen fruit. Aquest és una càpsula recoberta de pues que no punxen i que s’obre en tres valves, a l’interior de les quals es troben una o dues llavors grosses d’aspecte semblant a les castanyes. Aquestes llavors es diferencien bé de les castanyes veritables per la seva base ben arrodonida sense cap apèndix; a més, tenen un gust amarg i no són comestibles.