Aceràcies: detalls de les fulles i els fruits de diversos aurons del nostre país. 1a auró blanc (Acer campestre), del qual veiem també (b), el detall d’una flor masculina (x 4) i (c) d’una flor hermafrodita amb l’ovari alat. 2 auró negre (A. monspessulanum, x 0,5). 3 erable (A. platanoides, x 0,5). 4 plàtan fals (A. pseudoplatanus, x 0,5). 5 (Acer opalus subespècie granatense, x 0,5). 6 negundo (A. negundo, x 0,5).
Eugeni Sierra
És un petit grup constituït per més d’un centenar d’arbres i arbusts, molts dels quals tenen interès fuster i com a espècies ornamentals. Es troben repartits principalment per l’hemisferi boreal i presenten una gran concentració d’espècies a la Xina. En general són arbres no gaire alts, de branques i fulles oposades. A les espècies monoiques, no és pas rar de trobar-hi flors masculines i hermafrodites en un mateix peu. Aquestes darreres tenen els verticils del periant pentàmers, vuit estams inserits sobre un disc nectarífer i l’ovari súper, bicarpel·lar. El fruit és una disàmara proveïda de dues ales, d’uns 3 a 8 cm de llargada cadascuna, que formen entre elles un angle determinat, característic de cada espècie. L’ala constitueix un dispositiu per a retardar la caiguda del fruit a terra.
Els aurons
Són arbres caducifolis que mai no formen masses importants, sinó que es troben aïllats dins de les rouredes, les fagedes, les freixenedes, etc. Són molt fàcils de distingir a la tardor pels colors vius —groc, vermell, ataronjat, etc.— que prenen les seves fulles abans de caure. Aquestes són grosses, lobulades, amb els marges llisos o dentats i de nervació palmada.
L’auró blanc o arrugat (Acer campestre), l’auró negre (A. monspessulanum) i una mena especial de blada (A. opalus subespècie granatense) són els que es troben en indrets menys frescals, sovint a les rouredes seques. L’auró blanc té les fulles d’uns 4 a 8 cm d’amplada amb els entrants aguts i profunds i les dues ales del fruit obertes fent un angle de 180º. L’auró negre té les fulles més petites, dividides en tres lòbuls de marge ben enter i les ales del fruit tancades, gairebé paral·leles. A. opalus subspècie granatense és una forma meridional que es diferencia de la blada típica perquè té les fulles més petites. Propis dels boscos caducifolis més humits són la blada típica (A. opalus subespècie opalus), de fulles grosses amb incisions poc profundes i ales mig obertes, i l’erable (A. platanoides), de fulles que recorden molt les del plàtan, el pecíol molt llarg i les ales del fruit gairebé del tot obertes. El plàtan fals (A. pseudoplatanus), que viu en alguns indrets frescals dels Pirineus, es planta molt sovint com a arbre ornamental i d’ombra als carrers i a les avingudes. Té les fulles grosses, profundament lobulades i fa la inflorescència paniculada i pèndula.
El negundo
Originari de la costa oriental d’Amèrica del Nord, el negundo (Acer negundo) es troba plantat, i de vegades subespontani, en diversos indrets dels Països Catalans. Té, a l’inrevés dels aurons, les fulles compostes de tres o cinc folíols i, a més, és dioic.