La classe liliates inclou unes 65 000 espècies que representen aproximadament la quarta part de les angiospermes; s’anomenen també monocotiledònies, perquè tenen un sol cotilèdon a l’embrió. Han derivat, molt possiblement, de magnoliates primitives i se separen de les dicotiledònies per diversos caràcters: la rel primària, embrional, dura molt poc temps, i és substituïda per un grup de rels caulogèniques morfològicament equivalents que conformen un sistema radical fasciculat. Les fulles són típicament paral·lelinèrvies, sense estípules i sovint sense pecíol; el limbe, generalment enter, sol ser oblong o linear, i la base generalment és ampla i sovint embeinadora. La majoria de les monocotiledònies són herbàcies (els teròfits, els hemicriptòfits i els geòfits predominen clarament), i les arborescents tenen les tiges sense creixement secundari en gruix. El sistema vascular consta de nombrosos feixos conductors distribuïts irregularment per la tija. Les flors són cícliques en general i solen presentar tres peces per verticil (trímeres). El nombre de carpels coincideix, molt sovint, amb el de la resta de verticils florals.
Les liliates es reparteixen entre quatre subclasses: les alismàtides, les arècides, les commelínides i les lílides. Les alismàtides són plantes aquàtiques o de llocs humits que presenten encara alguns caràcters primitius (flors de vegades acícliques, carpels lliures i nombrosos, etc.). Les fulles de les arècides tenen sovint la nervadura palmada o pinnada; les flors, sovint nombroses i unisexuals, es reuneixen típicament en inflorescències del tipus espàdix. Les flors poc vistents, amb els tèpals membranosos i de color verdós, caracteritzen les commelínides, de pol·linització majoritàriament anemòfila. Les lílides, finalment, tenen flors zoòfiles, amb el periant generalment acolorit i nombrosos primordis seminals.
Les alismàtides
Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense. Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal. Les flors solen ésser en general petites i inconspícues; en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa. El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria. També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé enfonsat en el receptacle floral. Les llavors madures no tenen endosperma i es desenvolupen dins de fol·licles o de núcules monocarpel·lars. La reducció dels diferents òrgans florals està evidentment relacionada amb els tipus de pol·linització, que passa de l’entomofília a l’anemofília i a l’hidrofília.
Es considera aquest grup com el més arcaic de les liliates; se’n coneixen restes fòssils des del Paleocè, encara que se n’han esmentat registres del Cretaci superior que són d’interpretació dubtosa o incorrecta. En tot cas, es troben en la línia evolutiva principal de les fanerògames monocotiledònies. La presència de gineceus apocàrpics i de pol·len amb un sol colp en alguns gèneres permet establir alguna connexió amb la primitiva subclasse de les magnòlides, encara que l’ontogènia de l’androceu és molt diferent a les dues subclasses. Dins les magnòlides, primera subclasse de les dicotiledònies, el grup dels nenúfars sembla que és el que té més relació amb les alismàtides. Ara bé, també s’ha qüestionat que tot el grup tingui un origen aquàtic. Pel que fa a aquest tema, es dona la circumstància que en aquests grups aquàtics el pol·len és sempre trinucleat i requereix condicions especials per a germinar. Les últimes investigacions sembla que demostren que aquest fet és més una preadaptació a la pol·linització aquàtica que no una resposta evolutiva a aquesta situació ambiental.
Les arècides
Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres (arecàcies). Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix. Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres; la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents. És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el desenvolupament de la fulla. Les flors són molt petites i es presenten en gran nombre formant inflorescències espiciformes, paniculades o, més sovint, espadiciformes, típicament embolcallades per bràctees grans i vistoses (espates). Els ovaris, súpers, contenen un o pocs primordis seminals i formen sempre fruits indehiscents. Com a les alismàtides, les flors dels representants més primitius són hermafrodites i progressivament van esdevenint unisexuals, sempre en relació amb els sistemes de pol·linització.
Es coneixen des del Cretaci i es consideren un grup que ha evolucionat paral·lelament al de les lílides, ambdós sorgits a partir de monocotiledònies més primitives i ja extingides.
Les commelínides
Comprenen 16 famílies amb unes 15 000 espècies, gairebé les dues terceres parts de les quals pertanyen a una sola família, la de les gramínies o poàcies. Els representants més primitius, aliens a la nostra flora, són principalment entomòfils, amb flors encara vistoses; però la gran majoria de commelínides presenten diferents graus de reducció floral, associats a l’adaptació a l’anemofília. Consten al registre fòssil des del Cretaci superior.
En general són herbes de fulles esparses, simples, enteres, molt més llargues que no pas amples i correntment amb una llarga beina basal. Les flors són hermafrodites o unisexuals, generalment amb el periant poc aparent o rudimentari, encara trímer i diferenciat a les famílies més primitives. L’androceu consta, normalment, de tres o sis estams, però hom pot trobar, també, plantes que en tenen un de sol, dos o molts. El gineceu té dos o tres (rarament quatre) carpels soldats en un pistil d’ovari súper; el nombre de primordis seminals és variable. El fruit sol ser sec, bé que ocasionalment pot ser carnós, amb endosperma en gran part amilaci.
Les lílides
Fan part de les lílides unes 19 famílies amb unes 25 000 espècies, més de les quatre cinquenes parts de les quals pertanyen a les dues grans famílies de les liliàcies i de les orquidàcies. Típicament posseeixen flors molt vistoses, amb sis tèpals petaloides normalment disposats en dos verticils de tres peces cadascun. Generalment les flors són hermafrodites, o menys sovint, unisexuals, regulars o zigomorfes, amb nectaris de diversos orígens. L’androceu consta d’un, tres o sis estams. El fruit sol ésser una càpsula. Representen un grup perfectament adaptat a la zoofília: la pol·linització és duta a terme pricipalment pels insectes i, més rarament per ocells o rats-penats. Es coneix pol·len d’aquest grup des del Cretaci superior. Algunes tenen port arborescent, però la majoria són herbàcies (abunden els geòfits) o lianoides, amb fulles grans, amples i amb una nervació ben patent. Es poden trobar a tota mena d’ambients, des dels terrestres fins als aquàtics. Algunes de les nostres plantes ornamentals, com els áloes (Aloe), Gasteria, etc., són lílides de la família africana de les aloeàcies.