Plantes superiors legalment protegides

L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic. En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions. La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de col·leccionistes i botànics recol·lectors.

Per a pal·liar aquesta acció destructora, la majoria dels governs han dictat normes legislatives sobre protecció d’espècies amenaçades. Destaca per la seva importància l’anomenat Conveni de Berna, sobre la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa, signat per representants de la Comunitat Econòmica Europea i dels governs de 23 estats (entre els quals, l’espanyol i el francès). Amb el Conveni de Berna queden protegides a bona part d’Europa, a més de moltes espècies animals, 119 plantes amenaçades. D’altra banda, tant l’Estat Espanyol i l’Estat Francès com les Comunitats Autònomes d’Aragó, Balears, Catalunya i el País Valencià, tenen també la seva pròpia legislació sobre protecció d’espècies vegetals amenaçades. Aquesta base legal és ja apreciable en alguns casos, però clarament insuficient en d’altres (per exemple, al Principat només hi ha cinc plantes protegides per disposicions catalanes i una pel Conveni de Berna). Convé que s’ampliï la legislació actual (1987) amb la finalitat de protegir totes les espècies en perill real de desaparèixer del nostre país, com també aquelles altres que, per la seva raresa o vulnerabilitat, puguin trobar-se amenaçades en un futur pròxim.

Al quadre següent, hom ha indicat l’àmbit de protecció per a cada espècie: