Els triblídides són mol·luscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells. El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià; es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques.
Morfologia
Morfologia general dels triblídides: A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi. B Aspecte ventral extern de Neopilina. B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina. Hom ha indicat en el dibuix: 1 conquilla, 2 mantell, 3 peu, 4 ctenidis, 5 vel preoral, 6 tentacles postarais, 7 boca, 8 con anal, 9 anus, 10 gònada, 11 gonopericardioducte, 12 ronyó, 13 aurícules, 14 vent rieles, 15 aorta, 16 músculs dorsiventrals, 17 anell periesofàgic, 18 cordó nerviós lateral, 19 comissures laterals, 20 cordó nerviós ventral, 21 comissura subrectal, 22 comissura suprarectal. Noteu la repetició seriada d’òrgans (pseudometamerisme) i compareu amb l’anatomia dels poliplacòfors.
Biopunt, a partir de fonts diverses
El mantell ocupa la superfície ventral de la conquilla, i la cavitat que delimita rodeja el peu; la repetició seriada també es dóna en els òrgans pal·lials (gònades, ctenidis i òrgans excretors). La conquilla és simètrica bilateralment i té forma de barret frigi, amb el contorn circular o lleugerament ovalat i l’àpex poc o molt enrotllat cap endavant; la superfície interior és nacrada i conté de dues a vuit impressions musculars. La protoconquilla pot ésser globular o helicoïdal.
La musculatura dorsiventral, semblant a la dels poliplacòfors, forma una xarxa potent per al moviment del peu; se’n distingeix, però, per tenir un parell de feixos en lloc de dos a cada element seriat. La musculatura longitudinal forma tres bandes circulars al peu. El sistema muscular superficial és força reduït. El cap és poc prominent, i es caracteritza per dues expansions, un vel preoral, ciliat i ampli, i els tentacles postarais, agrupats en dos feixos situats darrere les expansions laterals del vel. La boca s’obre a la cavitat bucal o faringe, on hi ha la ràdula i l’òrgan radular. L’esòfag és ciliat i condueix a un estómac cònic i complex, que té un sac amb estil; l’intestí és força recargolat i també ciliat. L’anus es troba darrere el peu, a l’extrem d’un con anal. Sembla que s’alimenten d’algues, protozous i esponges. Els ctenidis tenen les làmines digitiformes, i generen el corrent respiratori de manera semblant a la dels poliplacòfors. El sistema circulatori inclou un cor amb diverses cambres: dos parells d’aurícules que recullen la sang eferent dels ctenidis, i un parell de ventricles, cadascun dels quals dona lloc a una aorta; aquestes s’uneixen i formen un sol vas anterior. El pericardi es troba dividit medialment, i hi ha dos parells de gònades al mig del cos, cadascuna amb un gonoducte que s’uneix a un conducte pericàrdio per a formar un òrgan excretor amb diverticles laterals; hi ha un parell d’òrgans excretors separats del pericardi i de les gònades, en posició anterior. Els sexes són separats i se suposa que la fertilització és externa; el desenvolupament embrionari es desconeix. El sistema nerviós és amfineure com el dels poliplacòfors, però conté una comissura subrectal a l’extrem posterior.
Origen i evolució
Els triblídides (Triblydiida) presenten característiques comunes amb els poliplacòfors i la resta dels conquífers, de manera que es tracta d’una branca separada molt aviat de la línia principal dels mol·luscs actuals. La consolidació de la conquilla en una sola valva requereix, com s’observa en aquesta classe, una musculatura dorso-ventral forta i, per tal d’evitar l’enrotllament, la desaparició o reconversió de la musculatura longitudinal. La repetició pseudometamèrica d’òrgans és secundària, i segurament és condicionada per la serialitat original dels ctenidis i els respectius sins sanguinis, i no és, per tant, indici de cap relació amb animals de metamerisme veritable. El fet que la protoconquilla sigui lleugerament helicoïdal no indica torsió a l’estil dels gasteròpodes.
Els triblídides del Paleozoic coexistiren amb altres grups semblants; encara que sovint es consideren com a membres d’una mateixa classe (els monoplacòfors), en realitat es tracta de llinatges diversos. Els ciclomies, de conquilla enrotllada cap endavant i en el pla sagital, amb poques impressions musculars, representen un cas de paral·lelisme amb els gasteròpodes, però no sembla que en fossin el grup ancestral. Els helcionèl·lides també semblen un grup a part; llur conquilla és cònica i presenta diversos parells d’impressions musculars. Els tergomies són quasi idèntics als triblídides i es poden considerar membres de la mateixa classe. Finalment, els bel·lerofòntides, també de conquilla planispiral, presenten una escletxa mitjana i dues impressions dels músculs dorso-ventrals, per la qual cosa s’han considerat com el grup germà de tots els gasteròpodes; ara bé, es desconeix si llur cos era torsionat: en cas afirmatiu serien gasteròpodes, potser propers als fissurel·loïdeus; en cas contrari mereixerien el rang de classe.
Els grups i les espècies
Les onze espècies de triblídides actuals que s’han descrit, repartides en quatre famílies, són totes d’aigües profundes, en contrast amb la distribució batimètrica molt més àmplia de les formes fòssils. La família dels neopilínids (Neopilinidae), la més estesa, inclou Rokopella zografi, que ha estat trobada als fons abissals prop de les Açores i en sediments detrítics circalitorals a la Mediterrània occidental; algunes d’aquestes restes pertanyen a la darrera glaciació, d’altres semblen recents, però encara no s’ha trobat cap exemplar viu. És de contorn ovoide, presenta l’àpex en posició anterior i ostenta una escultura a base d’estries transversals i longitudinals.