Els pancàrides són crustacis molt petits (de menys de 4 mm de llargada), que es troben formant part de la fauna hipogea i també de la de les aigües termals. La característica morfològica més conspícua d’aquests organismes és l’existència, a les femelles, d’una cambra incubadora en posició dorsal, que no és més que una prolongació posterior de la closca. El seu descobriment i la seva caracterització taxonòmica és relativament recent: l’any 1927 se’n trobà per primera vegada un exemplar, que rebé el nom de Thermosbaena mirabilis i, vistes les seves característiques peculiars, fou inclòs dins d’un nou grup, el dels termosbenacis, considerats posteriorment com a pancàrides per separar-los de la resta de grans grups de crustacis malacostracis.
Morfologia
Aspecte extern d’un pancàride (Monodella, × 60). Propis de la fauna hipogea, els pancàrides mostren una morfologia molt simplificada, però en la qual hom pot identificar els principals elements morfològics dels malacostracis: 1 antènula, 2 antena, 3 primer pereiopodi, 4 primer pleopodi, 5 uropodi, 6 primer segment del perèion, 7 primer segment del plèon, 8 tèlson.
Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos.
El cos dels pancàrides és format per un cefalotòrax curt, que reuneix el cèfalon i el primer metàmer del perèion, seguit del perèion i del plèon, que no mostren diferències pel que fa a l’estructura dels metàmers. El plèon acaba en un tèlson que pot ser articulat o no, i un parell d’uropodis ben desenvolupats. El cefalotòrax és l’única part del cos coberta per una closca, la qual s’estén lateralment i forma, a banda i banda del cap, la cambra branquial; a més, a les femelles s’allarga cap enrere fins a cobrir el segon o tercer metàmer del perèion, i forma la cambra incubadora. Al cap, hi porten les antènules, que són bífides, ben desenvolupades i multiarticulades; les antenes, que són unirràmies i més reduïdes; i els apèndixs bucals, que tenen una estructura semblant a la dels malacostracis: els maxil·lípedes, bífids o no, sempre porten un epipodi gros que, ficat dins de la cambra branquial, fa funcions respiratòries. El perèion és format per set metàmers, dels quals surten de 5 a 7 parells d’apèndixs bífids i mancats d’epipodis. El plèon porta 5 o 6 metàmers (segons si tenen tèlson o no) d’estructura i dimensions molt semblants als del perèion, però amb diferents formacions apendiculars; els primers metàmers porten uns petits apèndixs unirramis, formats per un sol artell, i el darrer porta un parell d’uropodis ben desenvolupats.
Biologia i ecologia
El cicle biològic, igual que la resta de caràcters dels pancàrides, no és homogeni dins del grup. En el cas del gènere Thermosbaena, la fecundació és interna i les primeres divisions cel·lulars del zigot després de la fecundació es fan a l’interior dels oviductes. A continuació, i per un procés que encara no es coneix bé, els ous, en nombre de 4 a 10, passen a la cambra incubadora dorsal de la mare; dels ous surten individus ben desenvolupats i semblants als adults, però més petits. En canvi, en el cas de Monodella, hi ha una etapa larvària intermèdia abans no s’acabi el desenvolupament. La cambra incubadora comunica amb la cambra branquial, de manera que el corrent d’aigües que fa la mare per a respirar serveix, alhora, per a aportar oxigen als ous en desenvolupament.
La informació sobre l’ecologia dels pancàrides és variada i, de fet, com més espècies noves s’hi afegeixen, més s’amplia el seu àmbit de variació. Inicialment s’havia considerat que es tractava d’un grup propi de les aigües termals, i d’ací ve el nom de termosbenacis amb què es coneix l’únic ordre dels pancàrides. Posteriorment, han aparegut espècies d’aigües subterrànies, dolces i salabroses, i també entre la fauna intersticial del litoral marí. Aquest últim hàbitat constitueix, per a determinats autors, l’hàbitat original del grup. Pel que fa a la seva distribució, ha passat una cosa semblant: primer es considerà un grup endèmic, després, en anar-se afegint noves citacions, va passar a tenir una distribució circummediterrània i, actualment, se n’han citat espècies fins i tot a les illes del Carib i als Estats Units (a Texas).
Sistemàtica i principals representants
El superordre dels pancàrides (Pancarida), comprèn l’únic ordre dels termosbenacis (Thermosbaenacea) i aquest, al seu torn, enclou una única família, la dels termosbènids (Thermosbaenidae). Aquesta reuneix quatre gèneres: Thermosbaena, Monodella, Halosbaena i Limnosbaena i, en conjunt, vuit espècies, bé que els estudis actuals sobre fauna cavernícola i intersticial, medis poc estudiats antigament, fan preveure un augment del nombre de descobertes.
El gènere Monodella és el més diversificat. Té cinc espècies, totes de distribució mediterrània, tret de Monodella texana. Monodella argentan i M. stygicola s’han trobat a Itàlia, M. halofila a la península Balcànica i M. relicta a la zona de la mar Morta. Es coneix l’existència d’aquest gènere a Menorca i a Andalusia, bé que, segons els darrers estudis, no semblen pertànyer a cap de les espècies descrites fins ara.