Els insectes i l'activitat humana (III)

Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura

Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus. La seva acció és molt variada i poden atacar els hostes d’una manera directa o indirecta. En el primer cas és la seva pròpia activitat la que produeix els danys, mentre que en el segon exerceixen l’acció perjudicial en actuar com a transmissors d’agents patògens o en afavorir la infecció. De tota manera, és difícil d’establir, en molts casos, a quina categoria pertanyen les espècies perquè poden actuar simultàniament de les dues maneres.

Característiques i tipus d’insectes fitopatògens o fitoparàsits

Un gran nombre d’insectes vectors afavoreix o provoca malalties en les plantes, sigui incidint-hi directament, sigui essent portadors d’agents patògens. Les diferents categories de vectors o transmissors de malalties són difícils d’establir, però, en general, hom pot considerar-ne dos grups: en primer lloc, el dels vectors indirectes, l’activitat dels quals (en alimentar-se, en deixar la posta, o en construir galeries) debilita les plantes i afavoreix infeccions de les quals ells no transporten l’agent responsable, i en segon lloc, el dels vectors directes, que transporten i inoculen ells mateixos els agents patògens responsables de les malalties. En aquest segon cas, n’hi ha que transporten els gèrmens d’una planta a l’altra, sigui damunt o dins del seu cos, però no fan d’hoste intermediari (transmissió mecànica i inoculació activa), i n’hi ha que actuen com a hostes intermediaris i resulten indispensables per a la transmissió dels gèrmens patògens des del medi fins a les plantes (transmissió biològica). Els agents patògens més importants són els virus, el nombre dels quals és molt superior al de bacteris, fongs i protozous junts. D’altra banda, els insectes picadors transmeten més malalties que no els mastegadors; com a exemple hom pot citar el del pugó verd del presseguer (Myzus persicae), que transmet més de cent malalties vegetals diferents, totes provocades per virus. Però la incidència dels insectes nocius per a les plantes supera amplament el marc de la simple transmissió de malalties. Hi ha molts insectes, en efecte, que són fitoparàsits ells mateixos i encara molts d’altres que, fitòfags com són, devasten forestes i conreus pel simple i expeditiu sistema de menjar-se’ls. A banda aquest darrer cas, importantíssim però elemental, i com que ja hem comentat breument el cas dels vectors de malalties bacterianes, víriques, fúngiques, etc., convé, tanmateix, centrar l’atenció en els insectes fitoparàsits, externs o interns. Entre els paràsits externs, o fitoectoparàsits, alguns tenen les peces bucals mastegadores, i en aquest cas s’alimenten sobretot de fulles i tiges tendres, i de tiges subterrànies, tubercles i arrels. Entre aquests podem esmentar els ortòpters, especialment les fases gregàries de la llagosta (Locusta migratoria i Dociostaurus maroccanus), força erradicades del nostre territori; també molts coleòpters, tant en estat larval com en estat adult, moltes erugues de papallona i alguns himenòpters. Devasten tant les masses forestals com els conreus i el seu efecte pot arribar a ésser molt important i espectacular, especialment el cas dels defoliadors, és a dir els que s’alimenten de les fulles. També destaca l’acció del cadell (Gryllotalpa gryllotalpa), que pot constituir un flagell per als conreus, atès que s’alimenta de les arrels, els tubetcles, les llavors i les plantes joves, i que viu enterrat, dins de galeries. Altres ectoparàsits tenen les peces bucals picadores i s’alimenten de la saba i del contingut cel·lular, segons els casos, de les plantes que parasiten.

>Quan la saliva d’aquests insectes no és tòxica i no conté agents patògens, la seva acció només provoca el debilitament de les plantes. Es comporten com a picadors els heteròpters, els homòpters, els tisanòpters i els dípters, principalment, i poden atacar fulles, fruits, arrels i fins i tot tubercles. Un cas especial d’ectoparasitisme és el d’aquells insectes que cargolen les fulles de les plantes per a protegir-se, cosa que és característica de diverses erugues de papallona i d’alguns himenòpters que hom coneix amb el nom vulgar de cigarrets.

Els fitoendoparàsits poden ésser-ne tant en estat larvari com en estat adult. Provoquen sempre el debilitament de les plantes, de vegades fins a la mort, i malmeten els fruits i la fusta; simultàniament, afavoreixen la invasió d’agents patògens, que sovint transmeten ells mateixos. Hom pot distingir, d’una banda, els minadors de fulles, brots, gemmes, fruits i llavors, de l’altra, els barrinadors de galeries en tiges i branques, especialment a la fusta. Entre els primers, els minadors, destaquen les larves de certs himenòpters, dípters, lepidòpters i coleòpters, principalment, sempre de petites dimensions. Pel que fa als segons, cal esmentar els banyarriquers de la fusta, que poden actuar també en estat larval o adult, segons cada grup. Actuen així molts coleòpters i algunes larves de dípters, himenòpters i lepidòpters.

Un altre tipus especial d’endoparàsit és constituït pels insectes cecidògens o formadors de gal·les o cecidis, que no són altra cosa que una hipertròfia i hiperplàsia dels teixits vegetals, de vegades acompanyada de l’atròfia d’una determinada part, més o menys innòcues. Dins de les gal·les es desenvolupen larves o formes juvenils d’insectes que hi cerquen protecció i aliment. Les gal·les poden afectar les fulles, les tiges, les branques, les flors, els fruits i les arrels. Hom no coneix encara d’una manera clara quin és l’element inductor de les gal·les, que probablement és variable en cada cas; la posta d’ous per part d’una femella, l’efecte dels mateixos ous o de les larves, l’acció de virus transmesos pels insectes que hi viuen, etc. En qualsevol cas, la formació de gal·les per part del vegetal és una simple reacció de refús de la planta envers els agents intrusos o estranys. La forma de les gal·les depèn del comportament de les larves al seu interior: si són mòbils, la gal·la pren forma circular, mentre que si són immòbils i se situen perpendicularment a l’eix, les gal·les són còniques; tanmateix, hi ha gal·les de moltes formes diferents. És interessant destacar que una determinada espècie d’insecte forma sempre el mateix tipus de gal·la, independentment de quin sigui el vegetal atacat, mentre que si diversos insectes ataquen una determinada espècie vegetal, les gal·les respectives són diferents.

Entre els insectes productors de gal·les, cal esmentar els tisanòpters, els homòpters, els himenòpters, els coleòpters, els dípters, els lepidòpters i els heteròpters, amb graus distints d’importància.

A continuació, la taula reuneix els principals insectes cecidògens presents als Països Catalans. L’asterisc (*) indica que la seva presència hi és assegurada pel fet que se’n coneix o bé la generació sexuada (♂ i ♀) o bé l’asexuada (ŏ), encara que no hagi estat citada específicament; l’interrogant (?) expressa la inseguretat de la seva presència, malgrat que pugui haver-hi algunes dades bibliogràfiques.

Principals insectes cecidògens

INSECTE			PLANTA AFECTADA
			ESPÈCIE	PART
DÍPTERS
	F. cecidòmids
		Asphondylia coronillae	coronilla mínima (Coronilla minima)	axil·la de fulles
		A. dorycnii	botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum)	brots
		A. sarothamni	gòdua (Sarothamnus scoparius)	brots axil·lars
		Braueriella phillyreae	aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia)	fulles
		Contarinia ilicis	alzina (Quercus ilex)	fulles
		C. luteola	alzina (Quercus ilex)	branques i pecíols
		C. piri	perera (Pyrus communis)	brots terminals
		Dryomyia linchtensteini	garric (Quercus coccifera)	fulles
		Harmandia petioli	trèmol (Populus tremula)	fulles
		H. tremulae	trèmol (Populus tremula)	fulles
		Hylemyia signata	falguera mascle (Oryopteris filix-mas)	frondes
		Janetiella thymi	farigola (Thymus vulgaris)	brots axil·lars
		Lasioptera cariophila	fonoll (Phoeniculum vulgare)	flors
		L. eryngii	panical (Eryngium campestre)	tiges
		L. rubi	esbarzers (Rubus)	branques
		Macrodiplosis dryobia	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		M. volvens	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		Oligotrophus corni	sanguinyol (Cornus sanguinea)	fulles
		O. capreae	salzes (Salix)	fulles
		O. juniperus	ginebre (Juniperus communis)	brots axil·lars
		O. panteli	ginebre (Juniperus communis)	brots axil·lars
		O. solmsii	tortellatge (Viburnum lantana)	fulles
		O. taxi	teix (Taxus baccata)	tiges
		Perrisia affinis	violes (Viola)	fulles
		P. asparagi	esparregueres (Asparagus)	branques joves
		P. crataegi	arç blanc (Crataegus monogyna)	fulles
		P. ericaescopariae	bruc d’escombres (Erica scoparia)	branques terminals
		P. ericina	fumana fina (Fumana laevipes)	brots axil·lars
		P. lithospermi	mill del sol (Lithospermum)	brots terminals
		P. plicatrix	esbarzer comú (Rubus ulmifolius)	folíols
		P. rosarum	roses (Rosa)	folíols
		P. urticae	ortiga grossa (Urtica dioica)	fulles i pedicel·les
		P. zimmermanni	fumana fina (Fumana laevipes)	brots
		Phyllodiplosis cocciderae	alzina (Quercus ilex)	borrons
		Rhabdophaga dubia	salzes (Salix)	tiges
		R. salicis	salzes (Salix)	branques joves
		R. wielseni	salzes (Salix)	tiges
		Rhopalomyia baccarum	llemenosa (Artemisia campestris)	brots
		R. navasi	artemisies (Artemisia)	branques
		R. santolinae	espernallac (Santolina chamaecyparissus)	brots axil·lars
		R. valerii	càdec (Juniperus oxycedrus)	brots axil·lars
		Schizomyia pimpinellae	fonoll (Foeniculum vulgare)	aquenis
		Stephaniella salsolae	siscall (Salsola vermiculata)	brots
	F. tripètids
		Mikiola fagi	faig (Fagus sylvatica)	fulles
		Myopites olivieri	olivarda (Inula viscosa)	capítols
		Urophora cardui	cards (Cirsium)	tiges
LEPIDÒPTERS
	F. tortrícids
		Retinia resinella	pi roig (Pinus sylvestris)	tiges joves
COLEÒPTERS
	F. apiònids
		Apion cyanescens	estepa blanca (Cistus albidus)	tiges
	F. cerambícids
		Saperda populnea	pollancres (Populus)	tiges
	F. curculiònids
		Ceuthorrhynchus cyanescens	col (Brassica oleracea)	colls de les arrels
HOMÒPTERS
	F. adèlgids
		Adelges sp.	coníferes exòtiques (Picea, Larix, Abies)	branques
		Adelges taxi	teix (Taxus baccata)	tiges
	F. afídids
		Aphis biburnii	tortellatge (Viburnum lantana)	borrons terminals
		Peritymbia vitifolii (=Phylloxera vastatrix)	vinya (Vitis vinifera)	fulles
	F. pemfígids
		Anopleura lentisci	llentiscle (Pistacia lentiscus)	folíols
		Eriosoma lanuginosa	om (Ulmus campestris)	fulles
		Pemphigus affinis	pollancre (Populus nigra)	fulles
		P. bursarius	pollancre (Populus nigra)	tiges
		P. corcicularius	noguerola (Pistacia terebinthus)	folíols
		P. pallidus	noguerola (Pistacia terebinthus)	fulles
		P. ricobonii	noguerola (Pistacia terebinthus)	folíols
		P. semilunaríus	noguerola (Pistacia terebinthus)	folíols
		P. spirotecae	pollancre (Populus nigra)	pecíols
		P. utricularíus	noguerola (Pistacia terebinthus)	nervacions foliars
		P. vesicarius	pollancre (Populus nigra)	tiges
		Tetraneura semilunaria	noguerola (Pistacia terebinthus)	folíols
		T. ulmi	om (Ulmus campestris)	fulles
	F. psíl·lids
		Trioza alacrís	llorer (Laurus nobilis)	fulles
		T. centranthi	pedrosa i andraneta (Centranthus)	flors i fulles
HIMENÒPTERS
	F. agaònids
		Blastophaga psenes	figuera (Ficus carica)	fruits
	F. cinípids
		Andricus bocagei Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		A. burgundus ♂ ♀	surera (Quercus suber)	aments
		A. callidoma ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	brots axials
		* A. callidoma (= A. cirratus) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	aments
		A. corlaría Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		A. curvator Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		* A. curvator (= A. collarís) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		A. fecundator Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		* A. fecundator (= A. pilosus) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	aments
		A. gallaeurnaeformis Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		A gallaeurnaeformis (= A. suflator) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		A glandulae Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	branques joves
		A. glandulae (= A. xantopsis) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	aments
		A glosulariae ♂ ♀	surera (Quercus suber)	aments
		A. Kollari Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	borrons i branques
		A lignicolus Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		A ostreus ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		A ostreus (= A. furunculus) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		A panteli	roures (Quercus caducifolis)	branques
		A. pseudoinflator ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	branques
		A quercusradicis Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	troncs subterranis
		* A quercusradicis (= A. trílineatus) ♂♀	roures (Quercus caducifolis)	branques
		A quercusramuli ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	aments
		* A quercusramuli (= A. autumnalis) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	aments
		A. quercustozae Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		A. sieboldi Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	branques
		A. sieboldi (= A. poissoni) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		A solitarius Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	branques
		* A solitarius (=A. ocultus) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	aments
		A villarubiae Ŏ	dins la gal·la d’ A. coriaria, en roures	borrons
		A viscosus (= A. mayri) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fruits
		Aulacidea pelosellae	pelosella (Hieracium pilosella)	fulles
		Aylax ibericus	bracera (Centaurea aspera)	tiges
		A. minor	rosella (Papaver rhoeas)	càpsules
		A. rhoeadis	rosella (Papaver rhoeas)	càpsules
		Callirhytis glandium	alzina (Quercus il ex) i surera (Q. suber)	fruits
		C. vilarrubiae	roure martinenc (Quercus pubescens)	branques
		Cynips disticha Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		C. disticha (=C. schlechtendali) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		? C. keifferi	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		? C. polycera	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		C. quercus Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		* C. quercus (= C. flosculi) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	borrons i tiges
		C. quercusfolii Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		* C. quercusfolii (=C. taschembergi) ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	borrons
		Diastrophus rubi	esbarzers (Rubus)	tiges
		Diplolepis mayri	roses (Rosa)	tiges
		D. rosae	roses (Rosa)	tiges
		Dryocosmus rugosus (=D. fonscolombeí)	alzina (Quercus il ex)	branques
		Isococus tavaresi	bracera (Centaurea aspera)	tiges
		Neuroterus albipes ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		N. albipes (= N. laevisculus) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		N. aprilinus ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	branques joves
		N. aprilinus (= N. schtechtendali) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	aments
		? N. glandiformis ♂ ♀	surera (Quercus suber)	branques
		N. numismalis ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		N. numismalis (=N. vesicator) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		N. quercusbaccarum ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	aments i fulles
		N. quercusbaccarum (= N. lenticularis) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		N. tricolor ♂ ♀	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		N. tricolor (= N. jumipennis) Ŏ	roures (Quercus caducifolis)	fulles
		Phanacis phoenixopodos	Lactuca viminea	tiges
		P. hypochaerídis	Hypoctaeridis radiata	tiges
		Plagiotrochus australis ♂ ♀	alzina (Quercus il ex)	fulles
		P. australis (= P. cabrerae) Ŏ	alzina (Quercus il ex)	branques
		P. burnayi Ŏ	alzina (Quercus il ex)	fruits
		P. coríaceus	alzina (Quercus il ex) i garric (Q. coccifera)	fulles
		P. fusifex ♂ ♀	alzina (Quercus il ex) i garric (Q. coccifera)	aments
		P. kiefferíanus Ŏ	alzina (Quercus il ex) i garric (Q. coccifera)	branques
		P. panfeli ♂ ♀	garric (Quercus coccifera)	borrons
		P. quercusilicis ♂ ♀	alzina (Quercus il ex) i garric (Q. coccifera)	fulles
		Synophrus politus	surera (Quercus suber)	branques
	F. euritòmids
		Harmolita (Isosoma) stipae	rompsac (Stipa tortilis)	inflorescència
	F. tentredínids
		Pontania pedunculi	sarga (Salix incana)	fulles
		P. proxima	Salix viminalis	fulles
		P. viminalis (=P. salicis)	gatsaule (Salix capraea) i sarga (S. incana)	fulles
Dades elaborades per Juli Pujade a partir de Howard 1908-13, Vilarrúbia 1932 i dades pròpies

Insectes devastadors dels conreus

Full informatiu d’una sèrie editada pel Servei de Protecció dels Vegetals de la Generalitat de Catalunya, en la qual s’indica el cicle biològic de cada espècie i la manera de detectar la seva presència, en una campanya de prevenció de plagues i d’ajut a la tasca dels agricultors.

Jordi Vidal

Són molt nombrosos els insectes que ataquen els conreus i que, en determinats moments, poden provocar flagells. Les taules adjuntes recullen els que són flagells principals als Països Catalans, agrupats segons els conreus que ataquen, i independentment de la forma d’atac, atès que d’aquesta manera hom pot tenir una idea més clara de com els diferents insectes poden incidir sobre totes les parts de les plantes i de totes les maneres possibles: per picades, per rosegament o per transmissió de malalties.

L’existència de tants flagells als conreus s’ha d’entendre com una conseqüència de l’artificialitat del sistema agrícola, atès que es tracta de grans extensions de terreny de colonització vegetal monospecífica, on no hi ha suficients enemics naturals dels insectes perjudicials per a poder regular i controlar les seves poblacions. En efecte, a causa del seu clima mediterrani i de l’existència de moltes àrees d’agricultura intensiva, les plagues d’insectes tenen molta incidència als Països Catalans. A més, pel fet de tractar-se d’una zona d’un actiu intercanvi agrícola, es facilita l’entrada i difusió de noves plagues. Així, la catastròfica invasió de la fil·loxera de la vinya (Phylloxera vastatrix = Viteus vitifolii), va tenir una de les seves portes ibèriques d’entrada per la Catalunya Nord, per la qual també penetrà l’escarabat de la patata (Leptinotarsa decemlineata). A la zona valenciana, altrament, es va declarar la plaga de la mosca blanca dels cítrics (Aleurothrixus flocosus), que ocasionà nombroses pèrdues a les plantacions de tarongers. Més recentment, i a la comarca del Maresme, va aparèixer el lepidòpter tortrícid minador sudafricà del clavell (Epichoristodes acerbella), que posteriorment s’ha estès a tota la península Ibèrica, i als presseguers del Camp de Tarragona aparegué el poll blanc de la morera (Pseudolecaspis pentagona). També cal esmentar Pheteròpter tigre del plàtan (Corythuca ciliata), que des del focus inicial a la Devesa de Girona s’ha anat estenent per una gran part dels plàtans de les nostres ciutats.

Els organismes encarregats de combatre i controlar les plagues agrícoles als Països Catalans són els Serveis de Protecció Vegetal, que depenen dels organismes autònoms de Catalunya, el País Valencià i les Balears. Aquests organismes treballen coordinadament i, en el cas de Catalunya, són dotats de quatre estacions d’avís: una a Barcelona (amb una substació, a Vilafranca del Penedès), una altra a Tarragona (amb dues súbstacions, a Amposta i a Móra la Nova), una tercera a Lleida i una quarta a Figueres (Girona), amb una substació, a la Tallada. Al País Valencià, aquest organisme compta amb tres estacions, una a Alacant, una a València i una a Castelló de la Plana; cal destacar l’estació d’Almassora (Plana Baixa), especialitzada en la lluita biològica, on existeix un insectari important, i on es crien insectes paràsits de plagues (entomòfags). Aquestes estacions mantenen informats els agricultors, alhora que reben avís de tot arreu en cas d’inici de plagues. La de Lleida fou la primera estació d’avisos de tot l’Estat espanyol (1964). Simultàniament aquests centres vetllen per l’ús racional dels productes químics, per tal d’evitar la mort dels enemics naturals dels insectes productors de plagues, cosa que afavoreix la lluita biològica i la lluita integrada.

A continuació, la taula reuneix els principals insectes paràsits de cereals. Hom ha indicat amb un nombre creixent d’asteriscs el grau d’importància de la plaga als Països Catalans. Altres espècies susceptibles de provocar-ne són els lepidòpters Phlyctaenodes sticticalis i Nothris lotella (a l’alfals), l’heteròpter Eusarcoris inconspicua (a l’arròs) i el lepidòpter Mythimna unipuncta (a l’arròs i altres). Els paràsits pertanyen als ordres de lepidòpters (L), heteròpters (HE), homòpters (HO), i coleòpters (C).

Principals insectes paràsits de cereals

INSECTE PARÀSIT		ESPÈCIE PARASITADA	EFECTES
Cnephasia pumicana (cnefàsia)*	L	polífaga	les erugues roseguen les fulles després de reunir-les amb seda
Aelia rostrata (xinxa del blat)*	HE	polífaga, però ataca especialment el blat	piquen la canya, les fulles i els grans tendres, treuen valor al gra i poden provocar l’assecament de l’espiga
Rhopalosiphum padi (pugó dels cereals)*	HO	cereals	les picades deformen les fulles i el gra
Zabrus tenebrioides (zabrus)*	C	polífaga	es mengen les fulles, les flors i el gra tendre
Sesamia rtonagriodes (barrinador o cuc del blat de moro)*	L	blat de moro	les erugues minen la tija i arriben fins a l’espiga, on roseguen l’interior del gra, impedeixen la circulació de la saba i afavoreixen la flexió de les tiges
Ostrinia nubilalis (barrinador o cuc del blat de moro)**	L	blat de moro	les erugues caven galeries als brots terminals i a les tiges, i fan que es trenquin. També ataquen el gra i determinen la disminució del creixement de la planta
Heliothis (cuc gris)	L	blat de moro
Chilo supressalis (barrinador de l’arròs)**	L	arròs	les erugues minen les canyes i ataquen el gra
Podoptera littoralis	L	alfals i altres, de vegades arròs	les erugues roseguen les fulles
Colaspidema atrum (cuca negra de l’alfals)	C	alfals	larves i adults roseguen les fulles
Phytonomus variabilis (cuc verd)	C	alfals i lleguminoses	les larves roseguen els brots i les fulles
Font: J.M. Vives, J.M. Clavé i J.M. Llorens

A continuació, la taula reuneix els principals paràsits d’hortalisses i plantes ornamentals que són causa de plagues als Països Catalans. Hom ha indicat amb un nombre creixent d’asteriscs el grau d’importància que poden atènyer al nostre país. Els paràsits pertanyen als grups d’homòpters (HO), dípters (D), lepidòpters (L), coleòpters (C), heteròpters (HE), tisanòpters (T) i himenòpters (HI).

Principals insectes paràsits d’hortalisses i plantes ornamentals

INSECTE PARÀSIT		ESPÈCIE PARASITADA	EFECTES
Trialeurodes vaporariorum (mosca blanca)**	HO	hortalisses conreades i plantes d’hivernacle	les picades de les nimfes fan que les fulles s’assequin i caiguin
Liriomyza trifolii (minadors de les fulles)**	D	hortalisses	les larves minen les fulles
Spodoptera littoralis (rosquilla negra)**	L	hortalisses	les erugues roseguen les fulles
Plusia gamma (cuc gris)**	L	plantes d’horta i planters	les erugues roseguen les fulles
Heliothis armigera (cuc gris)**	L	hortalisses, clavells	les erugues roseguen les fulles
Aphis fabae (pugó negre de les faves)**	HO	hortalisses, molt polífag	les picades deformen les fulles
Brachycaudus cardui (pugí de la carxofa)**	HO	hortalisses	les picades deformen les fulles
Leptinotarsa decemlineata (escarabat de la patata)**	C	patates; però també tomà-quets, albergínies i altres	larves i adults es mengen els brots i les fulles
Phthorimaea operculella (tinya de la patata)**	L	patates i en menor grau tomàquets i albergínies	les erugues minen les patates i les fulles
Heliothis obsoleta (cuc gris)**	L	tomàquets	les erugues mosseguen els tomàquets i minen els brots i els fruits, i els fan caure
Nezara viridula (bernat pudent)*	HE	molt polífag	pica les fulles
Gortyna xanthenes (barrinador de la carxofa)**	L	carxofes	les erugues mosseguen i minen les fulles, les tiges i el capítol
Pyramis cardui*	L	carxofes i altres plantes	les erugues roseguen les fulles
Phorbia antiqua (mosca de la ceba)**	D	cebes, alls, porros	les larves penetren en els teixits vegetals, els brots foliars o a la base de les arrels, i fan caure les fulles
Thrips tabaci (trips de la ceba)**	T	molt polífags, cebes, altres solanàcies	les picades deformen les fulles i fan que s’assequin i caiguin; transmeten virus
Acrolepiopsis assectella (tinya del porro)	L	porros, i planters de ceba i alls	les erugues minen les fulles i fan que s’esgrogueeixin
Chortophila brassicae (mosca de la col)**	D	cols	les larves minen les arrels
Pieris brassicae (eruga de la col)*	L	cols	les erugues roseguen i es mengen les fulles
Brevicoryne brassicae (pugó farinós de la col)	HO	cols	les picades deformen les fulles centrals i la flor i debiliten la planta
Chortophila floralis (mosca del nap)*	D	cols, raves, naps, etc.	les larves roseguen el teixit cortical de les arrels
Anthonomus rubi (morrut de la maduixera)	C	maduixeres i gerderes	els adults perforen la flor i el peduncle floral per a fer-hi la posta, i això fa que la flor caigui
Haplothrips cofrei (trips del clavell)	T	clavells	les picades marceixen els capolls i afavoreixen la in-vasió de fongs
Cacoecimorpha pronubana (cuca del clavell)*	L	clavells i altres plantes	les erugues es mengen les fulles i els capolls
Epichoristodes acerbella (minadora sudafricana del clavell)**	L	clavells	les erugues minen les tiges
Myzus persicae	HO	clavells	les nimfes transmeten virus
Heliothrips haemorrhoidalis (trips dels hivernacles)*	T	molt polífag, ataca també els agris	les picades maten les fulles i les flors
Ange rosae (falsa eruga del roser)	HI	rosers	les erugues roseguen les fulles
Macrosiphum rosae (pugó del roser)	HO	rosers	ataca les fulles i els peduncles florals
Taeniothrips simplex (trips del gladiol)	T	gladiols i altres plantes de bulb	les picades alteren fulles, flors i bulbs
Font: J.M. Vives, J.M. Clavé i J.M. Llorens

A continuació, la taula reuneix els insectes paràsits dels cítrics, que són causa de plagues als Països Catalans. Cryptablabes gnidiella (*), lepidòpter, anomenat barreneta i molt polífag; Prays citri (**), lepidòpter; Aphis fabae, el pugó de la favera, homòpter; Aphis craccivora, homòpter, i Empoasca lybica, homòpter, anomenat mosquit verd, en són altres causants. Hom ha indicat amb un nombre creixent d’asteriscs el grau d’importància que poden atènyer al nostre país. Els paràsits pertanyen als ordres d’homòpters (HO), lepidòpters (L) i dípters (D).

Insectes paràsits dels cítrics

INSECTE PARÀSIT		ESPÈCIE PARASITADA	EFECTES
Aleurothrixus floccosus (mosca blanca)**	HO	cítrics	les picades debiliten les fulles, redueixen el nombre i la mida de flors i fruits i afavoreixen altres plagues
Ectomyelois ceratoniae (barreneta)**	L	cítrics i ametllers	les erugues minen els fruits
Ceratitis capitata (mosca de la fruita)**	D	cítrics	les larves minen els fruits i els fan caure
Aspidiotus = A.nerii (poll blanc)**	HO	llimoners i altres arbres cultivats i ornamentals	les picades alteren fulles, tiges, branques i fruits, i, en conjunt, debiliten l’arbre
Chrysomphalus dictyospermi (poll roig)*	HO	tarongers i cítrics en general, també oliveres, figueres i altres	les picades alteren fulles, fruits i branques joves, i arriben a produir defoliació
Lepidosaphes beckii (serpeta grossa)**	HO	cítrics	les picades alteren tronc, branques, fulles i fruits; provoguen defoliació i la depreciació del fruit
Lepidosaphes gloverii (serpeta fina)*	HO	cítrics	com l’anterior
Parlatoria pergandii (poll gris)	HO	cítrics, especialment mandarines, també ornamentals i arbres de fruita de pinyol	les picades alteren el tronc, les branques, fulles i fruits; provoquen la depreciació del fruit
Parlatoha zizyphi (poll negre)	HO	cítrics	les picades alteren sobretot els fruits
Ceroplastes sinensis (caparreta blanca)	HO	cítrics, especialment mandariner, també el llorer	les picades alteren les branques joves, les fulles i els fruits, debiliten l’arbre i afavoreixen la infecció de fongs («negrilla»)
Coccus hesperidium (caparreta blanca)	HO	cítrics	les picades alteren les branques i els fruits
Prays citri (prais)	L	cítrics	les erugues minen les fulles
Saissetia oleae (negre, caparreta negra)**	HO	tarongers, també oliveres	les picades debiliten la planta, provoquen la caiguda de les fulles i fan que els fruits siguin petits; afavoreixen el desenvolupament de la «negrilla» (fong)
Planococcus citri (cotonet)	HO	molt polífag, especialment tarongers i llimoners	les picades debiliten la planta i afavoreixen la caiguda dels fruits acabats de formar i la formació de «negrilla» (fong) a la seva superfície
Icerya purchasi (cotxinilla acanalada o australiana)*	HO	tarongers, llimoners, mandariners i altres cítrics	els arbres atacats moren per efecte de les picades i del desenvolupament de la «negrilla» (fong)
Aphis citricola (pugó verd)	HO	cítrics	deformen les fulles
Aphis gossypii	HO	polífag, cítrics	deformen les fulles i brots
Toxoptera aurantii (pugó negre)	HO	cítrics	afavoreix l’atac de fongs
Myzus persicae		polífag, cítrics	deformen les fulles
Heliothrips haemorrhoidalis (trips)	T	molt polífag	picades de nimfes i adults taquen la planta
Calocoris trivialis (xinxa verda)	HE	cítrics i altres	piquen el revers de les fulles
Font: J.M. Vives, J.M. Clavé i J.M. Llorens

A continuació, la taula reuneix els principals insectes paràsits de fruiters presents als Països Catalans. Altres espècies que poden ser motiu de plagues són l’himenópter Janus compressus (*, ataca pereres i de vegades pomeres), els homòpters Brachycaudus helíchrysi (*, ataca pruneres i presseguers), Ceroplastes ruscí (*, polífag, ataca principalment figueres), Diaspis leperii (ataca principalment pereres), Parlatoria olerae (polífag), Eulecanium persicae (ataca presseguers) i E. corni (polífag); els lepidòpters Malacosoma neustría (ataca fruiters de llavor principalment), Euproctis chrysorrhoea (polífag), Lymantria dispar (polífag), Saturnia pyri (ataca principalment pereres), Lyonetia clerckella (ataca pomeres, pereres, cirerers, pruneres, presseguers i codonyers); els coleòpters Scolytus mali (ataca pomeres, pereres i pruneres) i S. rugulosus (polífag); i els dípters Perrísia pyri (ataca pereres) i Contarínia pyrivora (ataca pereres). Hom ha indicat amb un nombre creixent d’asteriscs el grau d’importància que poden atènyer al nostre país. Els paràsits citats pertanyen als ordres de lepidòpters (L), coleòpters (C), himenòpters (Hl), dípters (D) i homòpters (HO).

Principals insectes paràsits de fruiters

INSECTE PARÀSIT		ESPÈCIE PARASITADA	EFECTES
Anarsia lineatella (anàrsia)*	L	presseguers, de vegades albercoquers	les erugues penetren en els brots i els provoquen la mort
Grapholita molesta (tinya oriental)**	L	presseguers, albercoquers. pomeres i ametllers	les erugues ataquen els brots joves, com l’anterior
Zeuzera pyrina (barrinador de la fusta)**	L	pereres, pomeres, cirerers, pruneres i altres fuiters	les erugues joves excaven galeries a fulles, pecíols i brots; les dels darrers estadis ho fan a la fusta de les branques i troncs, efecte que és més perjudicial perquè fa que s’assequin els arbres
Cossus cossus (corc del tronc, cabra, barrinador del tronc)**	L	pomeres, pereres i altres fruiters	les erugues caven galeries a les parts verdes i posteriorment a la fusta, i això fa que s’assequin els arbres
Sesia myopaeformis (sèsia, borinot vespa)**	L	pomeres, pereres i altres fruiters	l’eruga cava galeries sota l’escorça
Yponomeuta padella (aranyó, tinya)*	L	pomeres i a vegades pereres	les erugues minen les fulles i hi fan niu ajuntant amb seda les. fulles dels brots, que després es mengen
Carpocapsa pomonella (cuc o corc de la pera i de la poma)**	L	pomeres i pereres, també presseguers albercoquers i pruneres	les erugues caven galeries a les fulles i als fruits, i arriben a les llavors o al pinyol
Capnodis tenebrionis (cap gros de la fusta, cuc cap-gros)**	C	presseguers, albercoquers, pruneres, ametllers i cirerers	els adults roseguen el pecíol de les fulles i l’escorça de les branques tendres; les larves viuen al tronc i a les arrels
Hoplocampa brevis (hoplocampa de la perera)*	Hl	pereres	les larves caven galeries als fruits tendres i arriben fins a les llavors, fins a fer-los caure
Hoplocampa minuta (hoplocampa de la prunera)*	Hl	pruneres	les larves caven galeries al fruit tendre i el fan caure
Caliroa limacina ("llimac" de la perera)	Hl	pereres i també cirerers, codonyers i pruneres	les larves roseguen les fulles
Dasyneura piri (cecidomia de la perera, cigarret, perrísia)	D	pereres	les larves deformen les fulles i les cargolen
Dasyneura mali (cecidomia de la pomera)	D	pomeres	les larves cargolen les fulles
Quadraspidiotus perniciosus (poll de San José)**	HO	fruiters en general	les cotxinilles se situen al tronc i a les branques, però també a les fulles i els fruits; injecten saliva tòxica i marceixen els arbres
Pseudolecaspis pentagona (poll blanc del presseguer, cotxinilla de la morera)**	HO	presseguers, també alber-coquers, pereres, ametllers i moreres	ataca el tronc i les branquetes, però no les fulles
Psylla piri (psil·la de la perera, migueta)	HO	pereres, pomeres, més rarament, condonyers	dipositen melassa i piquen gemmes, peduncle floral, flors i fulles; provoquen la caiguda de les fulles
Myzus persicae (pugó verd del presseguer)**	HO	presseguers, nectarina, pruneres i albercoquers	deformen les fulles i alteren gemmes, flors i fruits en formació
Dysaphis plantaginea (pugó cendrós de la pomera)**	HO	pomeres, de vegades pereres	les picades provoquen la tumefacció de la zona i la deformació de les fulles
Aphis pomi (pugó verd de la pomera)**	HO	pomeres, de vegades pereres, codonyers i rosers	les picades fan que s’asse-quin els brots i branques joves i les fulles es deformen
Brachycaudus persicae (pugó negre del presseguer)**	HO	presseguers i altres fruiters	les picades provoquen la deformació de fulles i brots
Eriosoma lanigerum (pugó llanut)**	HO	pomeres, de vegades pereres	les picades produeixen la deformació de les gemmes; provoquen la formació de tumors a branques i arrels, afavorint el desenvolupament del xancre (fong) de la pomera
Capua reticulana (rosegador de la pell de les fulles)*	L	pomeres, de vegades pereres, cirerers, pruneres i altres arbres	les erugues minen gemmes i fulles, i les reuneixen amb seda; afavoreixen l’atac de fongs
Pandemis heparana (rosegador de la pell)	L	fruiters en general i altres arbres	les erugues roseguen i cargolen les fulles dels arbres fruiters i forestals
Archips (rosegador de fulles)	L	pomeres, pereres, de vegades pruneres, cirerers i altres	les erugues emboliquen les fulles dels brots terminals amb seda i se’ls mengen; roseguen els estams, els pètals i els fruits
Stephanitis pyri (tigre de la perera)**	HE	pereres i pomeres, també cirerers, albercoquers	les picades fan que les fulles s’assequin i caiguin
Monostria unicostata (tigre de l’ametller)**	HE	cirerers, presseguers, pruneres, pereres i ametllers	les picades deformen i fan caure les fulles
Lithocolletis blancardella (eruga minadora)**	L	pomeres i també pereres	les erugues minen les fulles
Lithocolletis corylifoliella (eruga minadora)	L	pomeres i també pereres	les erugues minen les fulles
Cemiostoma scitella (eruga minadora)**	L	pomeres, de vegades pereres, cirerers, codonyers	les erugues minen les fulles
Ceratitis capitata (mosca de la fruita)**	D	fruiters en general	les larves minen i podreixen el fruit
Rhagoletis cerasi (mosca de les cireres)**	D	cirerers	les larves minen i podreixen el fruit
Myzus cerasi (pugó negre)**	HO	cirerers	deformen i cremen les fulles)
Hyalopterus pruni (pugó farinós de la prunera)**	HO	pruneres	les picades fan que les fulles es cargolin i caiguin i que els fruits s’atrofiïn
Disaphis piri (pugó de la perera)*	HO	pereres	les picades deformen les fulles
Font: J.M. Vives, J.M. Clavé i J.M. Llorens

A continuació, la taula reuneix els principals insectes paràsits d’ametllers, avellaners, oliveres i vinyes presents als Països Catalans. Altres espècies que poden ser motiu de plagues són: l’homòpter Euphyllura olivine (*, ataca oliveres), el dipter Clinodiplosis oleisuga (ataca oliveres), l’heteròpter Monosteira unicostata (**, ataca ametllers) i el coleòpter Scolytus amygdali (**, ataca ametllers). Hom ha indicat amb un nombre creixent d’asteriscs el grau d’importància que poden atènyer al nostre país. Els paràsits pertanyen als ordres d’homòpters (HO), lepidòpters (L), coleòpters (C) i dípters (D).

Principals insectes paràsits d’ametllers, avellaners, oliveres i vinyes

INSECTE PARÀSIT		ESPÈCIE PARASITADA	EFECTES
Eulecanium corni (caparreta o cotxinilla dels avellaners)*	HO	molt polífag; avellaners, vinyes, fruiters	les picades alteren la fusta dels troncs i les branques joves, provoquen la mala floració i fan que els fruits siguin petits
Eulecanium coryli (caparreta o cotxinilla)*	HO	avellaners	com l’anterior
Archips rosana (cuc dels brots, cigarrer)*	L	avellaners, però més corrent en els fruiters	les erugues penetren els brots i cargolen les fulles joves formant una mena de cigarrets; fan caure els fruits o els deformen
Archips xylosteana (cuc dels brots, cigarrer)*	L	avellaners	com l’anterior
Zeuzera pyrina (barrinauor de la fusta)**	L	avelianers, fruiters	les erugues minen la fusta de les branques i els troncs, i fan que l’arbre s’assequi
Curculio nucum (diabló de les avellanes)**	C	avellaners	les larves minen i es mengen el fruit, el deformen i el fan caure
Myzocallis coryli (pugó groc)*	HO	avellaners	les picades deformen les fulles
Corylobium avellanae (pugó verd)*	HO	avellaners	les picades deformen els brots i les fulles, i fan que s’assequin
Myzus varians (pugó verd)	HO	ametllers i altres arbres	les picades deformen les fulles
Hyalopterus amygdali (pugó farinós)**	HO	ametllers, també presseguers	les picades provoquen la deformació i la caiguda de les fulles i l’atròfia dels fruits, i debiliten l’arbre
Anarsia lineatella (anàrsia)*	L	ametllers i fruiters	les erugues penetren en els brots i caven galeries; maten l’arbre
Grapholita molesta (tinya oriental)**	L	ametllers i fruiters	com l’anterior
Ectomyelois caratoniae (barreneta)	L	ametllers	les erugues minen i es mengen els fruits
Liothrips oleae (aranyó)*	T	oliveres	les picades deformen les fulles i avorten les flors i els fruits
Saissetia oleae (negre, caparreta negra)**	HO	oliveres i cítrics	les picades debiliten l’arbre, redueixen el nombre de flors i la grandària dels fruits i els fa caure; afavoreix l’atac de la «negrilla» (fong)
Phloeotribus scarabeoides (barreneta, corc de l’olivera)**	C	oliveres	les larves minen les branques, disminueixen el nombre de flors i fruits, en debilitar l’arbre
Dacus oleae (mosca de l’olivera, corc de costat)**	D	oliveres	les larves minen els fruits i els fan caure; incrementen l’acidesa de l’oli
Prays oleae (punxó, foradat, corc de capoll)**	L	oliveres	les larves roseguen i minen les fulles, destrueixen les flors i fan caure els fruits
Lobesia botrana (cuc, corc, tinya del raïm)**	L.	vinyes	les erugues minen els capolls i els grans de raïm; afavoreixen l’atac de fongs
Clysia ambiguella (cuc, corc, tinya del raïm)**	L	vinyes	com l’anterior
Haltica ampelophaga (saltiró, blaveta, animaló de la vinya)*	C	vinyes	les larves i els adults es mengen les fulles joves
Sparganothis pilleriana**	L	vinyes	les erugues devoren les gemmes, les fulles joves i els fruits
Ceratitis capitata**	D	polífaga	deixen la posta als fruits
Planococcus citri (cotonet)**	H	tarongers i vinyes	afavoreixen l’atac d’un fong (fumagina)
Empoasca lybica**	H	vinyes joves	provoquen defoliació
Vesperus xatarti (castanyeta)*	C	vinya i altres	les larves roseguen les arrels i el coll
Byctiscus betulae	C	vinya	les larves roseguen les fulles
Viteus vitifolii (fil·loxera)	HO	vinya	destrueix les arrels
Font: J.M. Vives, J.M. Clavé i J.M. Llorens

Insectes devastadors dels boscos

El medi forestal no és tan artificialitzat com l’agrícola. Per aquesta raó no hi incideixen amb tanta virulència els insectes, car normalment existeixen mecanismes naturals d’autoregulació de les plagues. Això fa que els atacs dels insectes siguin cíclics, és a dir, que la proliferació dels seus enemics naturals acabi per dominar la plaga. No obstant això, l’existència de grans extensions de plantacions monospecífiques afavorides per l’home, principalment pinedes i pollancredes, fa que en determinades ocasions els danys siguin greus, sobretot si en resulten afectades espècies exòtiques.

El nombre d’insectes que ataquen els boscos és molt elevat, per la qual cosa farem únicament esment d’aquells que tenen incidència econòmica o bé d’aquells els danys dels quals són clarament apreciables. Segons la forma d’atacar els arbres, podem agrupar aquests insectes en defoliadors, xucladors, perforadors de brots i perforadors del tronc.

Els insectes defoliadors

Els seus atacs són molt aparents, encara que en general no maten els arbres. Tanmateix, en provoquen el debilitament, tot minvant la producció de fusta i afavorint l’acció d’insectes perforadors, que en determinats casos poden provocar la mort de l’arbre.

El defoliador més conegut és la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), lepidòpter que ataca una gran part de les pinedes del Principat i del País Valencià, i s’ha introduït recentment a les Illes. Aquesta plaga és objecte de campanyes massives de tractament per part dels respectius Serveis de Protecció dels Vegetals, i s’està assajant el seu control amb la utilització de trampes amb feromona sexual. Altres defoliadors de pinedes, si bé de menor importància, són el lepidòpter Lymantría monacha, que ataca els pins de muntanya, i Dendrolimus pini, que ho fa a les pinedes costaneres.

Els roures i alzines (Quercus) també tenen defoliadors importants. Els atacs més espectaculars són els produïts pel lepidòpter polífag Lymantria dispar, que de forma cíclica ataca alzines i alzines sureres, i deixa totalment defoliades milers d’hectàrees. Afortunadament, aquest lepidòpter compta amb nombrosos enemics, especialment Calosoma sycophanta, que sempre acaba per dominar la plaga. També provoquen defoliacions importants al gènere Quercus el ledpidòpter Tortrix viridana i, de menor importància, la processionària del roure (Thaumetopoea processionea).

Altres espècies d’arbres també pateixen defoliacions importants. Els pollancres i àlbers (Populus) són afectats entre altres pel lepidòpter Leucoma salicis, i pel coleòpter crisomèlid Melasoma populi. El també crisomèlid Galerucella luteola rosega les fulles dels oms (Ulmus) i en deixa únicament les nervacions. El lepidòpter A braxas panitaria ataca freqüentment els freixes (Fraxinus) i un lepidòpter del gènere Yponomeuta provoca espectaculars defoliacions a rosàcies i salicàcies, tot deixant sencer l’arbre cobert de teranyines.

Els insectes xucladors

Un gran nombre d’insectes xucladors, especialment de l’ordre dels homòpters, afecta els arbres forestals. Els que tenen una certa importància econòmica són les cotxinilles que ataquen els pins (Leucaspis pini i Paleococcus fuscipennis). Afortunadament, al nostre territori no es registren atacs greus de Matsucoccus feytaudi, que ha destruït més de 100 000 hectàrees de pinastre (Pinus pinaster) a Occitània. Sobre els troncs dels pollancres es troben focus de Phloemizus pascrini, que provoca el debilitament de l’arbre.

En els darrers anys ha penetrat un nou insecte xuclador que ocasiona danys estètics i econòmics als plàtans d’ombra (Platanus). Es tracta de l’heteròpter de la família dels tíngids Corythuca ciliata, d’origen americà, que es va estenent per Europa. A Catalunya es detectà per primera vegada als plàtans de la Devesa de Girona, i d’aquí s’ha anat propagant d’una manera progressiva a un gran nombre de comarques.

Els insectes perforadors de borrons

Els que tenen una major importància econòmica són els lepidòpters tortrícids Rhyacionia buoliana i R. duplana, que afecten els brots terminals dels pins joves i deixen malmeses les plantacions. Un altre tortrícid, Gypsonoma aceriana, ataca els brots terminals dels pollancres tot provocant malformacions que tenen importància en els planters i plantacions joves.

Els insectes barrinadors

Els atacs d’aquests insectes són els que poden ocasionar danys de major importància als arbres, i provocar fins i tot la seva mort. Alguns es comporten com a paràsits primaris, i altres com a secundaris. En general, aquest tipus d’insecte ataca amb més virulència els arbres afectats per altres causes, com poden ser l’atac de defoliadors o circumstàncies climatològiques adverses.

Són molt nombrosos els coleòpters barrinadors dels troncs dels pins; ocasionen pèrdues econòmiques considerables. La majoria d’aquests perforadors pertanyen a la família dels escolítids, i són els més freqüents Blastophagus piniperda, Ips açcuminatus, I. sexdentatus, Orthotomicus erosus i Hylurgus piniperda. També ocasionen problemes el curculiònid Pissodes notatus, que afecta la base del tronc dels pins joves, i el també curculiònid Hylobius abietis, del qual, si bé la larva viu sobre fusta morta, l’adult pot afectar molt greument les plantacions de pins en rosegar l’escorça de la base de la planta.

Dos coleòpters buprèstids afecten sovint els troncs i branques d’alzines i roures (Quercus). Un d’ells, Coraebus undatus, ocasiona importants danys a les alzines sureres, ja que la seva larva excava galeries sota el suro i deixa unes marques que el deprecien comercialment. L’altre, C. bifasciatus, és el causant de l’assecada de branques d’alzina que freqüentment s’observa als nostres boscos.

Tenen també importància els escolítids que ataquen els oms (Ulmus), principalment Scolytus scolytus i S. multistriatus, ja que, a més de perjudicar directament l’arbre, són els principals difussors de la grafiosi o malaltia holandesa de l’om, provocada pel fong Ceratocystis ulmi, afecció que ocasiona amb rapidesa la mort dels oms.

Els pollancres i àlbers (Populus) també són atacats pels barrinadors del tronc. Els més comuns són el coleòpter curculiònid Cryptorynchus capathi i el lepidòpter sèsid Paranthrene tabaniformis. Menys freqüents són els atacs dels cerambícids Saperda carcharías i S. populnea, i del bupèstrid Melanophila picta.