Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars. Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors. El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxil·lars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals; unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar. La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o menys aparents. Les obertures branquials són reduïdes i les membranes branquiostegals estan soldades a l’istme. De les dues aletes dorsals, la primera és constituïda per espines i la segona, més llarga, per radis tous. L’aleta anal és una mica més curta i no tan alta com la segona dorsal i igualment formada per radis tous; la caudal té l’extrem posterior una mica arrodonit, com les pectorals, que poden ésser àmplies i de base una mica pedunculada; les ventrals o pelvianes, en posició jugular avançada, són reduïdes i porten una espina i dos o tres radis tous.
Els batracoídids
Són peixos d’aigües litorals (bé que se’n poden capturar ocasionalment a una certa profunditat, entre els 20 i els 250 m), propis de les mars càlides i temperades, i alguns poden penetrar als rius. Voraços com són, s’alimenten principalment de mol·luscs i de crustacis. Produeixen un nombre relativament petit d’ous. La fresa, que el mascle custodia, sol quedar adherida als forats de les roques o a la cara inferior de les pedres, i els joves que en neixen tenen un òrgan adherent que desapareix al cap de poc temps. En algunes espècies exòtiques, les espines de la primera aleta dorsal i de l’opercle són balmades, i es comuniquen per unes glàndules verinoses subcutànies. Algunes espècies emeten un so especial i ben perceptible quan el peix és fora de l’aigua.
Halobatrachus didactylus, l’única espècie d’aquesta família que es pot trobar a les nostres aigües, té una boca grossa i de contorn mandibular ornat de petits apèndixs cutanis; un grup de petits tentacles a l’orifici nasal anterior, tres espines suboperculars, tres espines a la primera aleta dorsal, entre 19 i 24 radis tous a la segona, i de 15 a 17 radis a l’aleta anal. La seva coloració dorsal bruna, verdosa o bruna grisenca, pren tonalitats blanquinoses vers la regió ventral; abundants taques negroses es distribueixen per les aletes i es fan més grans i anguloses a la zona cefàlica. En els joves es poden veure tres taques negroses transverses: una a la part anterior, una altra a la part posterior dels ulls i la tercera, angulosa, sobre la regió de la nuca. La seva distribució geogràfica abasta les costes de l’W i del NE d’Àfrica, com també el SW de la península Ibèrica, a l’Atlàntic oriental; també es troba a la Mediterrània (Màlaga, València, Niça, Tàrent i Venècia), malgrat que no sembla ésser gaire abundant a la cubeta occidental mediterrània. La pesca d’aquesta espècie es fa generalment amb arts de ròssec o ormeigs artesanals. Als indrets on és abundosa es comercialitza com a peix fresc, però també s’utilitza en la fabricació de farines i olis de peix.