L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües. Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o il·lici, que en algunes espècies és destinat a atreure les preses; consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal globosa o laminar, sencera o ramificada i de vegades lluminosa, que sembla representar l’esquer o el cimbell d’un ormeig natural. La segona aleta dorsal i l’anal estan situades a la part posterior del cos i solen ésser curtes. Les aletes pectorals estan dotades d’un monyó basal carnós, amb suport esquelètic propi, que els dona l’aspecte d’apèndixs pediculats, mitjançant els quals poden reptar. Les aletes ventrals, si n’hi ha, s’insereixen en posició jugular. La pell sol ésser de consistència gruixuda, nua i coberta de denticulacions o bé aspra per la presència de tubercles o escudats espiniformes i generalment mostra una coloració intensa i bigarrada. Els ulls solen ésser petits o pràcticament atrofiats. D’altra banda les brànquies també són força reduïdes i la bufeta gasosa no té conducte pneumàtic. Els representants d’aquest ordre es troben àmpliament repartits per totes les mars, sobretot per les càlides, on existeixen un gran nombre d’espècies litorals o d’alta mar entre les masses d’algues flotants. D’altres viuen al fons de la plataforma continental i fins n’hi ha que habiten els grans fons abissals; en aquest cas adopten una coloració bruna, grisa o negrosa més o menys uniforme.
El rap (Lophius piscatorius) es camufla fàcilment en l’ambient, gràcies a la forma del seu cos, tan deprimit, i a la seva coloració críptica. Depredador tenaç, fa oscil·lar el primer radi de l’aleta dorsal, acabat en una expansió dèrmica que actua de cimbell (arriba a veure’s en la fotografia, de color blanquinós), per atraure l’atenció de les seves preses, que engoleix ràpidament. També s’observen en la fotografia els apèndixs dèrmics ramificats que té a la mandíbula inferior.
José L. Ramos.
Les característiques més representatives d’aquesta família obeeixen al fet de tenir un cap gros, considerablement pla i tan llarg com el cos, però més ample. Des d’una visió dorsal, aquests trets confereixen al peix una aparença de cap-gros, enorme. La boca, també gran, s’obre horitzontalment i hi ressalta una mandíbula inferior prominent i protràctil com els premaxil·lars; les dents, fortes i ganxudes, s’hi disposen en dues sèries i mentre que les internes són abatibles, les externes se solden a les mandíbules a mesura que passen els anys; també tenen dents al paladar i a la faringe. Els ulls, de posició dorsal, són petits i una mica ovalats. El filament pescador generalment és més llarg que els radis que el segueixen.
Aquesta família enclou diversos gèneres, dels quals només un (Lophius), amb dues espècies, el rap ver (L. piscatorius) i el rap vermell (L. budegassa), que es confonen amb freqüència, són capturades habitualment per les embarcacions de pesca, com ara els bous o les palangreres, que operen al nostre litoral. Ambdues espècies poden diferenciar-se per diversos caràcters però potser un dels més evidents és el color del peritoneu, blanc en L. piscatorius i negre en L. budegassa. A més, el rap ver té d’11 a 12 radis a la segona aleta dorsal i el rap vermell només n’hi té entre 8 i 9.
Els raps són espècies bentòniques que viuen semienterrades als fons arenosos i fangosos de 50 a 1000 m de fondària, on es desplacen amb certa lentitud. Són animals molt voraços que cacen a l’aguait i atreuen la possible presa amb el moviment del cimbell terminal que els caracteritza. A tot això cal afegir la seva coloració críptica, a més de determinades rugositats cefàliques i d’apèndixs cutanis que constitueixen el camuflament suficient per a saltar sobtadament en el moment precís i engolir les preses (congres, lluernes, rajades, crustacis, calamars, etc.). Sembla que la fresa es realitza a la primavera o al principi de l’estiu, però que pot variar amb la latitud. Els ous, que poden arribar a un milió, s’uneixen a una banda gelatinosa de color violaci de 8 a 10 m de llarg i de 15 a 45 cm d’ample. Mentre es desenvolupen els embrions aquestes bandes van lliurement per l’aigua i poden fraccionar-se en trossos de mida variable. Les larves fan vida pelàgica fins que assoleixen els 6 o 8 cm; després guanyen fondària i s’instal·len a les profunditats que els són propícies. Els raps són comercialitzats frescos, sencers o sense cap, però sense vísceres i pelats. És interessant d’assenyalar que del pàncrees d’una d’aquestes espècies (Lophius piscatorius) hom n’extragué la insulina per primera vegada.