L’ordre dels zeïformes és emparentat amb el dels bericiformes, perquè ambdós presenten una especialització en la morfologia dels otòlits. Tenen aletes pelvianes amb radis espinosos i de 5 a 9 radis segmentats, en posició toràcica. El cos és cobert d’escates ctenoides que arriben fins al cap. Presenten un cos comprimit i alt i un nombre de vèrtebres inferior al dels bericiformes. Els ulls són grossos i la boca és protràctil. Són fisoclists. Comprèn 6 famílies (els parazènids, els macrurocítids, els zeids, els gramicolepídids, els oreosomàtids i els caproids), de les quals, només les dels zeids i els caproids són pròpies de la nostra ictiofauna.
Els zeids
Molt característic dels fons sorrencs de la plataforma litoral, on sol descansar o enterrar-se de costat, el gall (Zeus faber) és un peix inconfusible pels radis extremament llargs de la seva aleta dorsal, i per les taques ocel·lades que té als costats. És un gran predador, que pot engolir preses de dimensions considerables, gràcies a la seva boca protràctil.
Pere Castellví.
No hi ha dubte que els caracteritza la forma del cos: perfectament ovalat, alt i comprimit, recobert d’escates petites o bé d’escuts espinosos (habitualment situats a ambdós costats dels perfils dorsal i anal) i amb una línia lateral ben aparent. Al cap, fort i gros, hi figuren un rostre allargat, uns ulls grossos i una boca també grossa, obliqua i força protràctil. Les dents són menudes i es disposen en bandes sobre les mandíbules i el paladar. Poden presentar algunes espines cefàliques. Les obertures branquials són àmplies i les membranes branquiostegals no se solden a l’istme. Pel que fa a les aletes, la dorsal i l’anal són proveïdes de radis espinosos i tous; les pectorals solen ésser d’extrem arrodonit i s’insereixen en una posició alta; les ventrals, situades al tòrax, presenten una espina i de 6 a 8 radis tous; i la caudal és arrodonida o truncada. A les nostres aigües només s’ha trobat el gall.
El gall o peix de sant Pere (Zeus faber), presenta una taca blava fosca circular vorejada d’una aurèola clara a cada flanc. Al cap no té crestes òssies, però a la base de les aletes dorsal i anal hi ha un seguit d’escudets espinosos força desenvolupats. L’aleta dorsal consta de 9 a 11 espines prolongades en forma de filaments que provenen de la membrana interradial i de 21 a 25 radis tous; l’aleta anal, més curta, és formada per 4 espines i de 20 a 24 radis. La seva llargada mitjana més freqüent, és de 25 a 30 cm, i pesa uns 2 kg, però pot arribar a assolir els 60 cm i els 8 kg. És una espècie d’hàbits mesopelàgics, pelàgics i bentònics, que es nodreix bàsicament de sardines, amploies i joells. Se’l sol veure aïllat o en grups reduïts sobre els fons arenosos i fangosos, entre els 20 i els 160 m de profunditat, però tot i que se’l pot trobar fins als 400 m. Acostuma a descansar sobre el fons, recolzat en un dels flancs i de vegades s’enterra en aquesta positura. Durant l’època de fresa (de juny a agost segons uns autors, i de novembre a maig segons els altres) pot localitzar-se als fons rocosos. Els ous fan 2 o 3 mm de diàmetre i són pelàgics. A l’Atlàntic oriental se’l pot pescar des de Noruega fins a les Canàries, incloent les illes Açores i Madeira; cap al S, fins a les costes de Namíbia, és substituïda per la subespècie Z. faber mauritanicus. També colonitza tota la Mediterrània i la mar Negra. La seva carn és d’una qualitat finíssima i força apreciada des de l’antiguitat. Actualment es pesca mitjançant palangres i arts de ròssec.
Els caproids
El gallet (Capros aper), de la família dels caproids, ocupa hàbitats semblants als del gall (Zeus faber). Més petit que aquest, disposa també de bufeta natatòria i de boca protràctil, característiques que entre d’altres configuren l’ordre dels zeïformes. Les femelles solen tenir el color rosat que mostra el dibuix, mentre que els mascles tenen, a més, bandes de tons més pujats.
Carlos Moreno.
Es caracteritzen pel fet de presentar el cos comprimit i romboidal i el cap també lleugerament comprimit i de proporcions discretes, on destaquen uns ulls grossos molt visibles i una boca que sembla relativament petita i poc profunda, però que és protràctil. Tot el cos és recobert de petites escates ctenoides. Pel que fa a les aletes, les pelvianes estan proveïdes d’un radi espinós i cinc de segmentats, la dorsal mostra de 7 a 10 radis espinosos i entre 23 i 26 radis segmentats i l’anal és precedida de 3 radis espinosos i té un nombre de radis segmentats semblant al de la dorsal. Són peixos que viuen als fons de la plataforma i el talús continental, entre els 40 i els 600 m de profunditat, on se’ls troba, fent moles nombroses, amb una relativa facilitat. Se’ls captura amb abundància amb la pesca al ròssec, bé que a la Mediterrània n’hi ha un sol representant, el gallet o xavo (Capros aper).
El gallet (Capros aper) constitueix l’únic representant dels caproids que habita a les nostres aigües. El caracteritza un cos més o menys discoidal, força comprimit i cobert d’escates ctenoides, amb la línia lateral aparent i seguint el mateix perfil dorsal del cos, i sobretot un rostre d’aspecte tubular que es prolonga en una boca terminal relativament petita i protràctil. Els ulls són rodons i ben desenvolupats. Posseeix una sola aleta dorsal amb 9 o 10 espines i 22 o 23 radis segmentats. La ventral o pelviana està dotada d’una forta espina denticulada en el seu extrem anterior i de 6 a 10 radis segmentats i s’insereix per sota i per darrere la base de les pectorals. Pot fer fins a 15 cm, però generalment és més petit. La coloració és uniformement rosada en les femelles, mentre que els mascles poden lluir unes bandes verticals de color més intens. La bufeta gasosa és molt gran. La posta, d’ous pelàgics, es realitza d’abril a juliol. Aquesta espècie bentònica sol localitzar-se prop dels indrets rocosos, coral·lígens i àdhuc fangosos, de profunditats compreses entre els 50 i els 400 m. Es presenta a l’Atlàntic oriental, de la costa W d’Irlanda fins a Mauritània, passant per les illes Açores, Madeira i les Canàries, malgrat que ocasionalment es captura als estrets noruecs. Pel que fa a la Mediterrània, solament colonitza les zones costaneres de la cubeta occidental. Es pesca mitjançant arts de ròssec, però també es pot pescar a les vores amb la xàvega i l’artet, si més no els joves. Solament s’aprofita per a fabricar farina de peix i només allà on pot capturar-se massivament.