L’únic bràmid de les nostres aigües és la castanyola (Brama brama). Es tracta d’una espècie pelágica o mesopelàgica, que a l’estiu s’acosta força a la zona litoral en petites moles. S’alimenta d’organismes típicament pelàgics.
Domènec Lloris.
Els peixos que integren la família dels bràmids es caracteritzen, entre d’altres coses, per la forma del cos, molt alt i que, si bé pot ésser poc o molt comprimit, sempre té un peduncle caudal fort i destacat. Les escates, que són grans, recobreixen el cos i part del cap; la línia lateral, en cas d’haver-n’hi, és simple. Al cap, alt i amb uns ulls grossos i ovalats, destaca la boca, gran i obliqua, on hi ha un maxil·lar proveït d’escates, ben ample i visible (com a mínim s’estén fins a la vertical que passa per la meitat de l’ull); les dents són moderadament fortes i es disposen en bandes. Tenen una única aleta dorsal de base llarga i d’una llargada igual o superior a la base de l’anal, les pectorals llargues i les ventrals o pelvianes amb cinc radis tous i armades amb una espina; hi ha una escata axil·lar prominent i l’aleta caudal forta i ben forcada.
La castanyola (Brama brama) és l’única espècie d’aquesta família trobada a les nostres aigües. Té un front bombat i un rostre molt curt que confereixen al seu cap un perfil arrodonit. Les escates són petites i n’hi ha de 70 a 80 a la línia lateral. Les aletes pectorals són llargues i les ventrals, en canvi, força reduïdes. Presenta una coloració general blava grisosa que esdevé més fosca (marró grisosa) a la regió dorsal; als flancs i a la regió ventral, en canvi, és argentina amb irisacions blaves. Les aletes dorsal i anal són orlades de fosc. Assoleix una mida màxima de 70 cm, però els exemplars que es capturen normalment fan entre 40 i 60 cm. La diagnosi de l’espècie per les aletes és D 35-38, A 29-32 i P 20-23. Espècie oceànica de costums pelàgics i mesopelàgics, durant l’hivern viu en aigües profundes i a l’estiu s’apropa a la costa, on sembla que realitza la fresa. Efectua migracions en petites moles que, aparentment, segueixen les isotermes estacionals de profunditats compreses entre la superfície i els 100 m, com a mínim. S’alimenta d’amfípodes pelàgics, eufausiacis, cefalòpodes i petits peixos. La seva carn és apreciada, tot i que la majoria d’exemplars tenen uns paràsits inclosos a la massa muscular que, això no obstant, no són nocius per a l’home. Es captura bàsicament amb palangres de penjar i, de manera ocasional, amb arts de ròssec pelàgics o bentònics.