Tipic de les baldrigues és aquest vol inclinat sobre un costat, amb les ales immòbils i rígides, tocant gairebé la superfície de l’aigua, que mostra aquest bell exemplar de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). Les baldrigues són ocells típicament marins, que només venen a terra a reproduir-se.
Esteve Grau.
L’ordre dels procel·lariformes (Procellariformes) comprèn 4 famílies, amb 104 espècies d’ocells eminentment marins, i àdhuc oceànics, ja que els seus representants més coneguts, els grans albatros australs, passen mesos vivint a l’alta mar, tot sobrevolant immenses distàncies.
El tret que defineix aquests ocells (i que alhora correspon al terme Procellariformes) és la forma tubular dels forats del nas, que dona als seus becs una configuració molt característica i inconfusible. Tenen els peus palmats i, a més, posseeixen extraordinàries capacitats voladores (llevat d’una família sud-americana aberrant) i només toquen a terra per niar, generalment formant colònies en illots remots o en costes apartades. El niu consisteix en un cau —llevat dels albatros— on dipositen un únic ou blanc que incuben llargament. És prou conegut que les baldrigues entren de nit als caus on crien, tot emetent uns xiscles esgarrifosos. Les aus d’aquest ordre nodreixen els polls —que esdevenen particularment grossos— amb un líquid oliós d’una olor molt característica.
Aquí només n’hi ha representades 2 famílies, la dels procel·làrids, que comprèn les baldrigues, ocells foscos i de mida mitjana, amb dues espècies comunes a les nostres costes, i la dels hidrobàtids, els més menuts de l’ordre i de tots els ocells marins, negrosos amb el carpó blanc, que voleien damunt les ones i que per això els mariners han associat als temporals, com s’esdevé amb l’ocell de tempesta, l’únic representant de la família a les costes de les terres catalanes. Per finalitzar, assenyalem que els procel·lariformes formen un grup antic d’ocells que no presenta afinitats pròximes amb cap altre ordre.