Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge. Efectivament, tant en el blauet (Alcedo atthis) com en l’abellerol (Merops apiaster, a dalt), el gaig blau (Coracias garrulus) i la puput (Upupa epops, a baix), de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna.
Marcel·la Chinchilla i Lluís Solé.
Els coraciformes (Coraciiformes) constitueixen un grup ben divers d’ocells tropicals o subtropicals de colors vius, en el qual la unitat natural la percebem amb molta més claredat en el si de les 9 famílies que l’integren. Als Països Catalans n’hi ha, com una mena d’avançada de la fauna exòtica, 4 espècies prou conegudes i apreuades per la seva bellesa, cadascuna de les quals és el representant únic d’una família de l’ordre que ara tractem.
Els alcedínids, que inclouen els blauets, malgrat comptar amb 84 espècies sistematitzades en uns 12 gèneres, presenten una notable uniformitat morfològica que no permet de confondre’ls: el cap, que destaca per la seva grandària relativa, dotat d’un bec llarg, fort i recte; les ales i la cua curtes i les potes també curtes i febles; el plomatge amb predomini dels blaus, sovint metàl·lics o iridescents. Són espècies característicament pescadores a l’aguait, sobretot en aigües dolces; nien al fons de túnels que practiquen als talussos dels rius i dels llacs, on dipositen una mitja dotzena d’ous blancs. S’escampen arreu del món.
Els meròpids, o abellerols, comprenen 24 espècies, la major part de les quals pertanyen al gènere Merops. El centre de dispersió de la família sembla ésser Àfrica, des d’on han assolit la resta de les zones càlides, llevat d’Amèrica. Són ocells de mida mitjana, cos esvelt, bec llarg i lleument encorbat, ales punxegudes i coloració dominant verda. El seu vol, àgil i lleuger, els permet de capturar els grans insectes de què s’alimenten, sobretot abelles i vespes. Nien en colònies, practicant forats als talussos, com ho fan els blauets. Acostumen a formar estols, que es detecten pel seu crit abans de veure’ls. Es posen ben visibles al brancatge i, més encara, és típic de veure’ls als fils telegràfics.
Entre els coràcids, família que dona el nom a l’ordre, es classifica el gaig blau, potser el més bellament acolorit de la nostra avifauna. En total, són 7 espècies del gènere Coradas, ocells de la mida i el tipus del gaig, que despleguen tots els matisos del blau. Nien en forats dels arbres.
Els upúpids formen una família amb un sol gènere i una sola espècie, la puput, ocell gràcil i ben conegut que ja tractarem en la part corresponent d’aquesta obra. Indiquem, només, el parentiu que els sistemàtics li atribueixen amb els càlaos africans, grans ocells de becs desmesurats.