La família dels estornells (estúrnids), tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica. Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols; molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord. Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’agricultura. Entre els estornells exòtics trobem gèneres amb plomatge de colors iridescents o metàl·lics, com s’esdevé en moltes espècies africanes.