El teixidor (Remiz pendulinus) és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull. Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu.
José Damián Navarro.
El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident. El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica. Els moviments colonitzadors semblen resseguir, per una banda, les zones costaneres, on intenta la reproducció a zones d’aiguamolls, i per l’altra els cursos d’aigua. D’aquesta manera, i tot pujant per l’Ebre, es va produir els anys setanta la colonització de les conques del Tajo, el Duero i també, possiblement el Guadiana. Tenint en compte aquesta dinàmica, podem distingir als Països Catalans una zona de nidificació localitzada a la costa, principalment a la Catalunya Nord i al Principat, a la qual tan sols s’haurien d’afegir l’albufera de València i el Fondo, i després una sèrie de vies d’expansió que remunten les lleres de l’Ebre, la conca baixa del Llobregat i el seu afluent, l’Anoia, i les lleres del Francolí, la Tet i l’Aglí. Aquestes expansions via fluvial semblen ésser, en part, controlades per les riuades, de manera que aquelles conques més predisposades a periòdiques revingudes que arranen la cobertura palustre de les riberes i modifiquen sensiblement la fisonomia de la vegetació ripària, tindran un procés de colonització més lent. Aquest és, per exemple, el cas del Llobregat, on ja s’han citat dos intents de colonització (al començament dels anys seixanta i vuitanta), que han estat tot seguit refrenats per riuades importants. A la resta dels Països Catalans, el teixidor es pot trobar a zones d’aiguamolls i canyissars durant els seus moviments hivernals erràtics, irruptius o de fugida del fred. Les zones costaneres reproductores (delta de l’Ebre, Fondo, etc.) es mantenen correntment ocupades també a l’hivern. A Mallorca i Menorca apareix com a espècie hivernant del novembre al març. En aquests mateixos mesos també se’l pot trobar de pas, a diversos indrets dels Països Catalans.
La reproducció s’inicia el final d’abril o començament de maig, i els hàbitats més adients són els canyissars, els tamarius i els boscos de ribera. Mostra preferència per climes temperats, amb temperatures estivals relativament elevades (isoterma de juliol, 20-30°C).
Àrea de nidificació del teixidor (Remiz pendulinus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El seu típic niu, en forma de flonja bossa, és penjat a 4-11 m d’altura, principalment d’albers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i, més rarament, salzes (Salix). Aquest niu, començat a construir tan sols pel mascle, se situa a l’E del tronc de l’arbre, amb l’entrada mirant a llevant. Si el mascle troba parella, el niu és acabat per ambdós individus. Si no, pot construir fins a tres nius, en espera que a alguna femella li n’agradi algun. D’aquesta manera, una zona pot tenir diversos nius inacabats, però tan sols unes poques parelles. Un cop surten els joves del niu es formen els petits estols erràtics que divaguen pels canyars, els quals en una bona part són un complement de la seva dieta d’insectes.