Morfologia
Jordi Berthold.
És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut. El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm. El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part superior del cap. Té un plec gular més o menys marcat. El tronc és quadrangular en el mascle i de secció arrodonida en la femella. El mascle en fase nupcial presenta una línia vertebral rectilínia, continuada per una cresta caudal superior, amb uns replecs cutanis laterals. La femella no presenta ressalt dorsal, però sí replecs laterals; la seva cresta caudal és reduïda. L’extrem de la cua és punxegut en la femella i truncat i acabat en un filament curt i prim en el mascle. Les potes són moderadament desenvolupades i el mascle presenta el peu negrós i fortament palmat. Tots els caràcters del sexe masculí s’apaivaguen un cop passat el període reproductor. La pell és llisa o finament granulada. La coloració dorsal és castany clar, o també oliva, amb taquetes fosques, que, de vegades, esdevenen línies dorsilaterals negres en la femella; l’animal sembla bru clar i llis a primer cop d’ull. Té una línia longitudinal fosca als costats del cap, que li travessa l’ull. El cap del mascle és tacat de castany fosc. Les potes posteriors, especialment la membrana interdigital i, de vegades, la cresta dorsicaudal, són negroses. La cresta caudal inferior és blau grisenc en el mascle i taronja en la femella. La part inferior central és groga o taronja clar, les parts laterals són blanquinoses i la gola és rosa i sense taques; sovint, hi ha punts negres al ventre. La femella presenta, de vegades, en la seva fase terrestre, una banda vertebral d’un to vermellós.
La larva és petita; mesura 6 mm de llargada en descloure’s l’ou i arriba fins a 30 o 40 mm en el moment de la metamorfosi. La cresta dorsicaudal és llarga i la cua afilada. La distància entre l’orifici nasal i l’ull és més petita que el diàmetre del propi ull.
Biologia i ecologia
El tritó palmat sembla preferir basses i aigües estagnants en general. És una espècie força corrent per tota l’Europa occidental i predominantment present a la plana, però a Catalunya es troba en el límit meridional de la seva àrea i als Pirineus arriba a esdevenir altimontà i supera els 2000 m d’altitud. De tota manera, existeixen localitats on pràcticament es troba al nivell del mar. No és una forma gaire comuna a les nostres terres i les seves exigències ambientals són difícils de precisar. Amb tot, sembla present en aigües normalment tranquil·les, de profunditat limitada i sovint d’entorn força obert. A l’extrem meridional de Catalunya, ha estat trobat en minúscules basses fontinals d’aigües molt netes, però somes, sovint amb vegetació aquàtica, on roman ben dissimulat, enmig de garriga ben oberta, i en altres localitats de la Catalunya central humida és present en basses de regadiu i abeuradors de bestiar, enmig de conreus i pastures, sempre que l’accés a l’aigua sigui fàcil i, sobretot, quan hi ha algues filamentoses o caràcies. Als Pirineus, també freqüenta aigües somes relativament netes, enmig de pastures i prats. Tanmateix, se’l pot trobar en aigües eutròfiques i, fins i tot, en abeuradors de bestiar.
Es coneixen poques dades referents a la seva alimentació; probablement, consumeix petits artròpodes terrestres i aquàtics. Tampoc no se sap gran cosa de la seva etapa terrestre i l’activitat que hi realitza. Els animals en aquesta fase es troben, sovint, amagats sota pedres.
L’aparellament té lloc a la primavera. Hom pot trobar tritons palmats a l’aigua des del març al maig, a les terres més baixes i a la muntanya mitjana, i del juliol a l’agost, a les localitats pirinenques. La femella diposita ous isolats tot adherint-los a les fulles submergides, en un total de 300 a 400, aproximadament. Els ous mesuren 1,5 mm de diàmetre, tenen el pol superior castany i l’inferior blanquinós i són coberts per una càpsula gelatinosa oval de 2 o 3 mm de diàmetre; la femella els diposita un per un, fixant-los curosament en plantes aquàtiques. Els ous es desclouen al cap de poques setmanes i donen lloc a una larva menuda, que no ultrapassa els 30 mm al cap de quatre mesos, que és el que triga en arribar a la metamorfosi. A l’alta muntanya, el període larval s’allarga i apareixen larves molt grosses. La maduresa sexual s’ateny als dos anys. La hibernació, que es produeix indistintament a terra o a l’aigua, és de durada variable segons la latitud i l’altitud de cada lloc; és relativament curta a la plana, on poden acabar-la a finals de gener, i més llarga als Pirineus.
Corologia
Maber, original dels autors.
El tritó palmat és una forma molt comuna a tota l’Europa central i a la Gran Bretanya, i es troba, al S, a tota la banda septentrional de la península Ibèrica. La distribució del tritó palmat als Països Catalans és mal coneguda. En un principi, hom pensava que era una forma rara, segurament a causa dels seus hàbits, molt discrets. En fase aquàtica, és molt críptica i roman immòbil durant hores, surant entre les herbes; a terra, és quasi il·localitzable i pot passar desapercebuda pels observadors. Les dades més recents demostren la possibilitat de supervivència del tritó palmat en localitats assolellades i obertes, de caràcter manifestament mediterrani, sempre que hi hagi les petites masses d’aigua necessàries per a la reproducció i, potser, per a estades més prolongades. Així, és present a tota Catalunya, fins al límit del País Valencià, en localitats disperses des dels Pirineus fins al Montsià.