La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea. Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes. La seva llengua és plana i discoïdal (caràcter aquest que dóna nom a la família), ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules. Presenten dents a la mandíbula superior. Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors. L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues o tres vegades per any. Les larves tenen un espiracle en posició medioventral. Les veus dels discoglòssids són variables, però en general tenen un timbre apagat. Es coneixen en estat fòssil des de l’Oligocè superior i el Miocè europeus. Actualment, aquesta família es troba des de l’Extrem Orient fins a Europa i el N d’Àfrica.