Escurçó ibèric

Vipera latasti (nc.)

Morfologia

L’escurçó ibèric (Vipera latasti) presenta el cap triangular amb la punta del musell aixecada cap amunt, amb una protuberància ben marcada; la coloració pot ser més bruna que en l’espècie europea.

Javier Andrada.

La seva morfologia és relativament semblant a la de l’escurçó europeu, ja que tots els representants del seu gènere són molt similars: el cos és curt i gruixut, el cap triangular i la cua curta i afilada; supera rarament els 60 cm de longitud. En el cap, triangular, hi destaca un musell acabat en una banya o protuberància anterior, menuda, coberta de cinc o sis escates i lleugerament inclinada cap enrere. Damunt del cap, les escates supraoculars són diferenciades i la frontal mostra, sovint, restes fragmentades i petites. Hi ha de 10 a 12 escates entre l’ull i la supraocular i dues fileres completes entre l’ull i les escates supralabials, que són presents en nombre de 9 a 11. Les escates dorsals, fortament carenades, es disposen en 21 fileres enmig del tronc; hi ha de 123 a 147 escates ventrals i de 30 a 43 parells de subcaudals.

La coloració dorsal és de fons gris o castany, més vermellós a les femelles, amb rombes castany fosc, vorejats de negre al dors, que formen una ziga-zaga amb vora fosca, i amb taques als flancs. Una línia fosca va de l’ull a la comissura labial i les escates labials són tacades de negre. El ventre és groguenc, o gris o negrós, tacat de negre o de clar. Presenta una mica de groc a la punta de la cua.

Biologia i ecologia

Es troba en àrees rocoses i seques de la muntanya mitjana, en boscos oberts o àrees embosquinades, fins i tot sobre substrats sorrencs. D’hàbits diürns, esdevé, però, nocturna o crepuscular en èpoques càlides. En alguns indrets arriba a superar els 2000 m d’altitud, però normalment es troba a altituds inferiors, encara que també defuig les planes. En l’aspecte alimentari, els adults consumeixen preferentment petits mamífers, però també ocells joves i sargantanes; aquestes darreres constitueixen l’aliment quasi exclusiu dels joves, per bé que hi afegeixen, de vegades, alguns invertebrats. El seu verí sembla moderat, però és més agressiva i disposada a mossegar que l’escurçó europeu.

Encara que la seva reproducció no és massa ben coneguda, sembla que s’aparellen a l’abril i que la femella pareix fins a vuit cries, d’uns 18 cm de longitud, a l’agost.

Corologia

Àrea de distribució de l’escurçó europeu (Vipera aspis, en ratllat blau), i de l’escurçó ibèric (V. latasti, en verd) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

Aquesta espècie es troba a quasi tota la península Ibèrica, a excepció de la franja septentrional -de Galícia fins als Pirineus- i també al NW d’Àfrica. No és present a les illes Balears, però es troba des de la part central del Principat fins al S del País Valencià.

Escull localitats montanes relativament seques; no acostuma a baixar a la plana i, a les nostres terres, no supera els 1300 m d’altitud. No és una espècie corrent, tot i que és l’únic escurçó present a la major part de la Península; forma poblacions més aviat reduïdes, isolades, preferentment a les serres litorals, i això dona lloc a una característica distribució discontínua, des del Montseny i les rodalies dels Prepirineus fins al migjorn valencià.