Àrea de distribució mundial dels cànids. El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo (Canis dingo), espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa.
Maber, original dels autors.
Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts. Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues. La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint. Aquesta adaptabilitat tròfica s’estén a altres àmbits del comportament i l’ecologia dels cànids, que són molt oportunistes. Viuen a quasi tots els hàbitats, poden ser —fins i tot dins una mateixa espècie— solitaris o molt sociables i s’adapten a qualsevol clima, com és ben sabut del gos domèstic.
Es reconeixen, segons els autors, entre deu i quinze gèneres de cànids que engloben 35 espècies distribuïdes pràcticament per tot el món, excepte l’Antàrtida i algunes illes grans com Nova Zelanda, on, de tota manera, es troben gossos domèstics. Ocupen Europa occidental dos gèneres, representats per dues espècies, el llop (Canis lupus) i la guineu (Vulpes vulpes). Ambdós són presents a la península Ibèrica i ho van ser fins fa poc als Països Catalans, on el llop va desaparèixer. Els cànids es van originar a Amèrica del Nord a l’Eocè, fa més de quaranta milions d’anys. Les primeres espècies de la família devien de tenir un aspecte semblant al de les actuals civetes (de la família dels vivèrrids).