Àrea de distribució mundial de la família dels mustèlids.
Maber, original dels autors.
S’acostuma a afirmar que els mustèlids són carnívors de petites dimensions, amb el cos molt allargat i les potes molt curtes. Tanmateix, aquesta afirmació només és certa, o almenys totalment certa, quan es refereix a molts dels membres de la subfamíalia dels mustelins, la més típica del grup, en què s’agrupen, entre altres moltes espècies, la mostela (Mustela nivalis), que és el més petit dels carnívors, i l’ermini (Mustela erminea). Els mustèlids presenten una gran varietat de formes i dimensions (la mostela pesa 50 g i la llúdria marina, Enhydra lutris, arriba als 45 kg), reflex fidel de la seva presència a molts distints ambients i amb molts distints tipus de comportament. La família, per exemple, inclou les martes, que són semiarborícoles, els teixons, que són molt bons excavadors, Eira barbata, gairebé exclusivament frugívora, les llúdries, de vida amfíbia, entre les quals destaquen les llúdries de mar, que durant tota la seva vida a penes trepitgen la terra ferma, etc.
Existeixen cinc subfamílies de mustèlids, prou ben definides. Es tracta dels mustelins, els mefitins (les conegudes mofetes), els lutrins (les llúdries), el melins (els teixons) i els mel·livorins (el ratel). Ocupen tots els continents excepte l’Antàrtida i Austràlia (per bé que han estat introduïdes per l’home a Nova Zelanda). A l’Europa occidental i a la península Ibèrica, existeixen nou espècies (una d’elles introduïda), vuit de les quals es troben als Països Catalans.