Els vivèrrids són carnívors de petites i mitjanes dimensions, amb el cos allargat i les extremitats habitualment curtes. Es tracta d’un grup molt heterogeni, que inclou les genetes, les civetes, els lingsangs i les mangostes. Posseeixen glàndules a la regió genital productores de substàncies fortament odoríferes, com l’algàlia de la civeta —que per això rep també el nom de gat d’algàlia—, producte emprat en perfumeria, o l’espècie de mesc de la geneta o gat mesquer (el mesc veritable és segregat pel mesquer, un mòsquid asiàtic).
Viuen des dels deserts fins a les selves tropicals del vell continent, particularment a Àsia i Àfrica però també, introduïts, a moltes illes dels oceans Pacífic i Índic. Solament dues espècies arriben a Europa, per bé que una tercera, la mangosta índia (Herpestes edwardsi), ha estat introduïda a Itàlia, i només una d’elles, la geneta o gat mesquer (Genetta genetta), és present als Països Catalans. La familia és constituïda per 76 espècies agrupades en 37 gèneres i vuit subfamílies (dues de les quals hom tendeix a diferenciar com a herpèstids). La meitat de les subfamílies són exclusives de Madagascar.