El sedentàride Rotularia spirulaea és un dels anèl·lides més característics i freqüents dels sediments marins de l’Eocè. L’exemplar de la fotografia fa uns 2 cm de diàmetre, i procedeix del Priabonià (Eocè superior) de Castellolí (Anoia).
Jordi Vidal / MGB.
Són pocs els anèl·lids (fílum Annelida) que han estat identificats en el registre fòssil, en gran mesura per causa de les seves mateixes característiques: un cos tou i una absència gairebé generalitzada d’elements esquelètics susceptibles de fossilitzar-se. Només n’hi ha alguns que en posseeixen, com els de l’ordre dels erràntides (Errantida) de la classe dels poliquets, que tenen nombrosos elements mandibulars parells anomenats escolecodonts, o tots els que construeixen tubs dins dels quals protegeixen el seu cos tou: són tubs calcaris o bé, en altres espècies, fets de grans de sorra o d’altres materials. Aquests darrers són els que es troben més abundants en el registre fòssil. A causa de la seva baixa freqüència d’aparició, són moltes les dificultats a l’hora de determinar específicament les restes trobades; això i el fet que el seu àmbit de distribució en el temps geològic normalment és molt ample, fa que no sols hagin estat poc estudiats i se n’hagi recollit poc material sinó que, a més, se’ls consideri d’escàs interès en el món paleontològic.
Els anèl·lids són els únics representants trobats fòssils als Països Catalans, de tots els grups de cucs, considerats actualment com a cinc fílums (nemertins, nematomorfs, nematoïdeus, sipunculoïdeus i anèl·lids); i els únics trobats pertanyen a l’ordre dels sedentàrides (Sedentarida), cucs que construeixen tubs. En són exemple, Spirographites ellipticus, gènere i espècie erigits sobre un exemplar procedent dels sediments de fàcies garumniana (Maastrichtià) de Saldes, al Pedraforca; Serpula (gènere al qual abans hom donava un sentit ampli), especialment comuna en jaciments neògens (Miocè i Pliocè) i del qual s’han descrit subgèneres com ara Cycloserpula, Tetraserpula o Hexaserpula segons la seva morfologia en secció transversal. Glomerula és un gènere que es troba sovint sobre les valves dels lamel·libranquis en sediments mesozoics, com els urgoaptians de la formació de calcàries de Prada, a Senterada (Pallars Jussà). Al Liàsic de Camarasa (Noguera), han estat trobats uns exemplars que sembla que pertanyen a Potamoceros dentata, i al mateix nivell, un altres que potser corresponen a Flucticularia sharpei; en terrenys oxfordians del Sot de Xera (Serrans) han aparegut restes d’una espècie de Parsimonia. Rotularia és el gènere més freqüent i conegut, bé que moltes vegades ha estat confós amb Serpula; entre les seves espècies, R. landereri ha estat trobada als terrenys urgoaptians de Sant Mateu (Baix Maestrat) i al barranc del Racó o dels Albacers, a Bocairent (Vall d’Albaida), mentre que R. spirulaea és força comuna en jaciments de l’Eocè marí de la Depressió de l’Ebre. Sclerostyla, que fa un tub de secció circular proveït de set plecs externs, no és infreqüent en sediments marins del Miocè.