L’estany de Cal Rave, un dels darrers testimonis del primitiu caràcter marjalenc del delta de la Tordera.
Jordi Camprodon
El delta de la Tordera (2.6), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
De forma triangular i lleugerament asimètrica, el delta de la Tordera és emmarcat per les poblacions costaneres de Blanes i Malgrat. L’àrea ha sofert la pèrdua gairebé total del primitiu caràcter marjalenc, i actualment els terrenys del delta són ocupats majoritàriament per conreus d’hortalisses. A la banda esquerra, davant la platja de s’Abanell, s’estén una franja de pineda, ara seu d’un càmping, que fou plantada per a fixar les antigues dunes.
Les millors restes d’aiguamolls es localitzen al voltant de la població de Tordera, situada més a l’interior però a la mateixa plana al·luvial. Es tracta d’un petit conjunt d’estanyols i prats inundables (estany de Cal Rave, estany de Cal Torrent, la Júlia, prats d’en Gai) de caràcter relicte, però que contenen bones mostres de vegetació aigualosa (canyissars, herbassars d’aiguamoll, etc.). D’altra banda, resta també, prop de l’estany de Cal Rave, una petita però valuosíssima roureda, amb roures pènol, martinenc i africà.
Les riberes del riu han estat molt alterades i hi predominen canyars i bardisses; tot i així alguns retalls de verneda, on es presenten plantes septentrionals com el marcòlic (Lilium martagon), deixen imaginar la riquesa que degueren tenir els antics boscos riparis. El fort estiatge, normal en un riu mediterrani, és especialment agut per la sobreexplotació a què són sotmeses les aigües del riu i els aqüífers; així, el curs baix sol assecar-se totalment, i a la desembocadura queda una zona embassada, separada de la mar per una barra de sorra.
L’àrea continua tenint prou importància per als ocells (hi han estat observades més de 200 espècies), particularment pel que fa a les aus aquàtiques i marines migradores i a alguns nidificants notables, com ara el repicatalons i el corriol petit; també cal assenyalar-ne l’interès herpetològic, amb espècies destacables com la tortuga d’aigua ibèrica i el tritó palmat.
Si bé els estanyols de vora el poble de Tordera gaudeixen ja d’una certa protecció municipal, la desembocadura i les riberes del riu (amenaçades per una pressió turística i agrícola molt forta), necessiten urgentment mesures que inverteixin el seu procés d’artificialització.