El lliri groc (Iris pseudacorus), una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca.
Oriol Alamany
El cap de Salou (2.9), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem. Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar.
El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou. En l’aspecte geològic, constitueix un interessant illot de materials mesozoics (principalment juràssics) i terciaris, enmig dels sediments quaternaris de la depressió de Reus. La costa és força retallada i abrupta, amb algunes cales i penya-segats. També, hi són presents algunes platges fòssils, com per exemple a la platja Llarga i a Cala Font, que poden tenir fins a 30 m de gruix, i també una zona humida de reduïdes dimensions, la Sèquia Major de la Pineda.
Una ensopeguera força rara, Limonium gibertii, és encara freqüent a les comunitats dels roquissars litorals (Crithmo-Limonietum gibertii).
Pel que fa a la fauna cal destacar, als penya-segats, la colònia de falciot pàl·lid. A més, a la Sèquia Major de la Pineda, tot i que és força degradada, hi ha interessants espècies aquàtiques com el fartet i la tortuga d’aigua europea. Altres, com el notable espinós, malauradament semblen haver desaparegut recentment.
La proliferació anàrquica de construccions turístiques, mancades a més de qualsevol valor estètic, han arruïnat el paisatge d’aquest indret. Altrament, el futur parc d’atraccions destruirà, si no se’n modifica el projecte, els darrers fragments de la zona humida. Cal afegir, finalment, la hiperfreqüentació estival que posa en perill la pervivència dels seus darrers valors biològics.