La gola del riu de Millars, vorejada de canyís (Phragmites australis).
Ernest Costa
La gola del Millars (2.14), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals. Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues (60 parelles censades l’any 1989), els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort (fins a 115 exemplars observats l’any 1985), la xivitona o siseta de pit blanc, la cuereta groga, la boscarla de canyar i el balquer.
Els problemes que afecten aquest espai natural són nombrosos. Fonamentalment, destaca la total desprotecció que el fa víctima de l’acció de nombrosos furtius. Alhora, els diferents abocadors de fem i ferralla produeixen una important contaminació i poden arribar a deteriorar la potabilitat de la capa freàtica, amb els consegüents perills per a les poblacions dels voltants. Quant a les causes que afecten l’èxit reproductor de les espècies que hi viuen, cal assenyalar el desguàs d’algunes preses del Millars que arrasen els nius situats a les zones baixes, i la predació de la rata comuna (Rattus norvegicus), cada cop més important, a mesura que augmenten els abocadors il·legals.