Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba.
Ernest Costa
Les serres de Finestres i de Rocacorba (2.1), entre els principals espais naturals del sistema transversal.
Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès.
El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut. Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i margues gris blavoses anomenades xalió, que componen el substrat geològic. Els cims s’atansen als 1000 m d’altitud, amb el puig de Finestres (1023 m) com a punt culminal.
A Rocacorba l’altitud màxima és el cim del mateix nom, amb 994 m d’altitud. El relleu relativament suau dels vessants està solcat per rieres que excaven els xalions en forma de xaragalls.
La influència marítima, estesa per les planes litorals i el Front Oriental Humit, que descendeix per la Serralada Transversal, permeten el veïnatge del paisatge vegetal mediterrani amb l’atlàntic, distribuïts segons l’orientació dels vessants. Així doncs, les solanes estan formades per l’alzinar amb marfull, sota els 600 m d’altitud, mentre que per sobre s’estableix l’alzinar muntanyenc amb moixera de pastor, el bosc més estès d’aquestes serres.
L’obaga de la serra de Finestres i algun fondal de Rocacorba estan coberts per les fagedes amb boix i amb el·lèbor verd; al puig Golany de Rocacorba ocupen una atrevida posició extrema, per la seva proximitat a la mar. La roureda de roure martinenc amb sanguinyol forma petites clapes a les solanes. Els cursos d’aigua estan franquejats pel bosc de ribera, format per vernedes, avellanoses i tremoledes, ben constituïdes als rius Brugent, Llémena i a la riera de Sant Miquel. Cal remarcar també els vestigis de roureda de roure africà, poc comú a Catalunya, en els fondals.
Aquest espai està habitat per una variada fauna forestal. El senglar hi és molt abundant i destaca la presència de diversos carnívors, com el gat salvatge, la geneta i la fagina. Hi nidifiquen alguns rapinyaires com l’àguila marcenca, l’aligot vesper i l’astor.
Els aprofitaments silvícoles són importants a la zona. Cal anar amb cura per evitar processos degradadors del sòl i de la vegetació derivats d’aquesta i altres activitats. Les torres de telecomunicacions representen un impacte paisatgístic important a Rocacorba.