Brolles que cobreixen el vessant obac de la serra de Corbera.
Rafael Paulo
La serra de Corbera i la vall de la Murta (2.1), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
La serra de Corbera està formada per tres alineacions, les anomenades serres del Cavall Bernat, la Murta i les Agulles, que convergeixen cap al sud-est en l’Alt de la Creu. En l’extrem oposat, les tres serres delimiten dues valls: la Murta i la Casella. Per tot el seu perímetre, els horts de tarongers, sovint transformacions recents, ascendeixen pels vessants fins a posar-se en contacte amb les pinedes, moltes de les quals ocupen antics bancals de garroferes.
La flora és probablement el valor més destacat de la serra, malgrat que els incendis han reduït la coberta vegetal a una brolla que cobreix la major part de la zona. No obstant això, les dues valls de la serra són destacables des del punt de vista botànic. Malgrat la natura càlcica del substrat, els intensos fenòmens de descarbonatació permeten que s’hi instal·lin comunitats pròpies de sòls pobres de bases, amb espècies com ara el tomaní o caps d’ase, el bruc d’escombres, l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium), Cistus crispus, Tuberaria vulgaris, etc. La vall de la Murta, dominada per les runes del monestir fundat el 1357, conserva encara alguns petits enclavaments de vegetació forestal relativament ben conservada, corresponent a fragments de carrascars amb freixe de flor.