Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc. Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu.
Rafael Paulo
El Racó del Duc (2.3), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc. La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge: a les vores del riu, la vegetació està dominada per comunitats de ribera, constituïdes per salzes (sargues i gatells), àlbers, pollancres, oms i baladres. Les pronunciades vessants que tanquen l’estret estan poblades per brolles i bosquines, sovint acompanyades per pins blancs i, més rarament, per carrasques.
La fauna és encara relativament diversa. A més de les espècies directament associades al riu (com el barb comú o la bagra ibèrica), l’espessor del boscatge ofereix un ambient idoni per a unes riques comunitats de mamífers carnívors i petites aus, amb espècies com el teixó, la geneta, la fagina, el gat salvatge, el rossinyol, 1’oriol, el rossinyol bord, el blauet o la cuereta torrentera. També és interessant la població de rapinyaires, sobretot a les cingleres dels voltants del paratge.
El pas de l’aigua entre les parets del congost dona lloc a un ambient ombrívol i selvàtic i a un paisatge de gran bellesa. L’antiga via del ferrocarril Alcoi-Gandia travessa el paratge, salvant amb ponts i fins a set túnels l’accidentat terreny. Actualment desmantellada, el seu traçat és utilitzat com a via de comunicació entre l’Orxa i Villalonga.