Josep R. Nebot
La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud. En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m.
Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del Cànyoles i l’Albaida, cobertes per margues miocenes i per les quals discorren els rius del mateix nom. El nucli de la serra està format per materials càlcics cretacis, entre els quals s’intercalen gresos i argiles triàsics, com succeeix als voltants de Vallada. En aquest cas, els gresos triàsics han donat lloc per dissolució a una interessant estructura càrstica, el Túnel dels Sumidors, que amb la cova dels Brolladors i el barranc de la Serratella, representa un aparell càrstic en algeps d’importància internacional per la seva extensió i desnivell. Un altre punt d’interès és el paratge conegut com l’estret de les Aigües, a prop de Xàtiva, on el riu d’Albaida forma un tram congost que travessa la serra de sud a nord.
Gran part de la serra es troba coberta actualment per denses pinedes de pi blanc, que donen aixopluc a una fauna relativament diversa. Així, es pot destacar la presència en la zona de l’esquirol, el teixó o el gat salvatge. L’avifauna forestal es troba ben representada, amb espècies com el gaig o el trencapinyes. Les cingleres són ocupades per alguns ocells rapinyaires, com les àguiles daurada i cuabarrada o el falcó pelegrí.