Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja.
Ramon Dolç
Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans (2.15), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari. Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn (1226 m) i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop de la Sima de Valls i les penyes de Roset. Aquestes muntanyes i la serra de Quartell d’Ibi es fusionen cap a l’est amb el massís de la Carrasqueta, en què dominen el pi blanc i la carrasca; als obacs i als cims apareixen carrascars secs amb estructures obertes. Cap a llevant s’obre el massís dels Plans amb el carrascar més gran del sud del País Valencià (prop de 2000 ha); al seu obac hi ha petits nuclis de carrascars humits amb freixe de flor, com ara a Benifallim. Tot l’obac que mira cap a Benifallim s’anomena serra del Rentonar; s’hi troba Ononis rentonarensis, espècie endèmica d’aquest massís.
Aquesta cadena de muntanyes és un mur paral·lel a l’eix de Biscoi-Menejador-Ondoxes, que la protegeix de l’avanç del desert alacantí. Així doncs, es dona una gegantesca banda ecotonal on conflueixen bona part de les particularitats dels dos ambients limítrofs, que reforcen la vàlua naturalística de l’indret. També hi destaquen els valors arqueològics i d’altres de gran interès cultural (per exemple, els pous de neu de Carrasqueta i Rentonar); s’hi troben també arbres monumentals notables, entre els quals destaca la Carrasca de Xixona, a hores d’ara la segona més gran del País Valencià.
Llevat de les rodalies dels nuclis urbans, l’estat de conservació d’aquestes serres és acceptable; tanmateix, alguns problemes ambientals recents, com ara la destrucció de bona part del carrascar de Benifallim, l’explotació de roques i sorres (excessiva i desordenada) o la lenta, però efectiva urbanització del carrascar dels Plans, amenacen dia a dia la seva conservació. La declaració de Paisatge Protegit o bé la inclusió en properes ampliacions del Parc de la Font-roja són cada vegada més recomanables.