El vessant sud-oest de penya de la Safra, amb pinedes de pi blanc de repoblació.
Vicent Sansano
Les serres del Reclot i la Safra (2.20), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
Les serres del Reclot i la Safra són dos massissos calcaris que tenen els seus punts culminants en l’Alt de l’Algarejo (1043 m) i la Penya de la Safra (849 m), i que estan situats en la comarca de les Valls del Vinalopó. Des del punt de vista geològic s’emmarquen en la zona externa de les serralades bètiques. La serra del Reclot està formada per calcàries, margues i gresos cretacis, mentre que la de la Safra per calcàries nummulítiques del Miocè (en totes dues sovintegen els afloraments triàsics del Keuper). Sobre aquests materials es desenvolupen glacis i carsts característics, i hi tenen lloc diverses explotacions de marbre a cel obert, entre les quals destaquen la del Coto, que s’explota com a marbre ornamental, i la de Cavarrassa, que s’explota amb la denominació «roig d’Alacant».
La vegetació dominant a les zones baixes no cultivades és la timoneda d’esparbonella blanca (Stipo-Sideritetum leucanthae), amb Thymus longiflorus, estepa groga (Fumaria ericoides), candelera (Phlomis lychnitis), diversos teucris, etc. Als indrets més protegits es conserven taques més o menys degradades de la màquia de coscoll i margalló (Querco-Lentiscetum), amb arbustos com l’arçot, la trompera fràgil i el càdec. A les zones més altes domina la brolla de romer i maleïda amb espart (Fumano-Stipetum tenacissimae), on abunden la farigola (Thymus vulgaris), l’esteperola, el llistó (Brachypodium retusum) i diversos esparts. Pertot arreu, les zones amb sòls més desenvolupats han estat repoblades amb pi blanc.
Entre la fauna poden esmentar-se diferents rapinyaires (àguiles marcenca i calçada, esparver, duc), la terrerola rogenca, diverses aus forestals (griva, picot garser gros, gaig), o d’altres que nien a les roques (corb, gralla de bec vermell, xixella).