Cinglera a la façana meridional de la serra de Crevillent.
Ernest Costa
La serra de Crevillent (2.25), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
Amb gairebé 30 quilòmetres de longitud, la serra de Crevillent se situa entre les comarques de les Valls del Vinalopó, al nord, i el Baix Vinalopó i el Baix Segura, al sud. Els seus cims, la Vella (835 m) i Sant Gaietà (817 m), ressalten fortament en el paisatge, sobretot a la cara sud, on baixen amb pendents molt forts fins a les marjals del Baix Vinalopó i Baix Segura.
La serra està formada fonamentalment per margues triàsiques i calcàries, i per dolomies juràssiques, incloses en la unitat anomenada Subbètic al·lòcton. Aquesta constitueix un mantell de corriment que es desplaça cap al nord, sobre un nivell d’argiles triàsiques del Keuper, que afloren diapíricament en extenses àrees. A més d’aquests materials mesozoics, també hi ha margues i calcàries cenozoiques que s’inclouen en el Prebètic intern i sobre les quals s’ha construït l’embassament del Boc.
La vegetació dominant a les zones baixes calcícoles és la timoneda d’esparbonella blanca (Stipo-Sideritetum leucanthae), comunitat esclarissada i d’escassa altura en què són presents el timó Thymus longiflorus, que és un endemisme lucèntic, i Teucrium carolipaui. A les zones gipsícoles, en canvi, desapareixen les espècies anteriors i n’abunden altres com Helianthemum squamatum i Teucrium verticillatum, que caracteritzen la timoneda gipsòfila Helianthemo-Teucrietum verticillati. A les obagues d’altitud mitjana es desenvolupa una brolla de timó i romer (l’Anthyllido-Phlomidetum crinitae), amb albada, gresolera (Phlomis crinita), Astragalus hispanicus i tuferola (Helianthemum marifolium).
Pel que fa a la fauna, es pot parlar de rèptils com la sargantana ibèrica, el llangardaix comú, la bívia ibèrica i la serp verda, o diferents aus d’interès, com el falcó mostatxut, el duc, el cuaenlairat i la cornella.