El llangardaix comú (Lacerta lepida), una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor.
Jaume Orta
La Devesa de Campoamor (2.27), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants. Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera de la Gleda. Aquesta ocupava la desembocadura del riu Nacimiento, i avui s’ha perdut en part perquè s’hi va construir una urbanització.
La vegetació del llit del riu Nacimiento i dels barrancs de major humitat edàfica, sobretot en els trams que discorren sobre sòls salins, correspon al tamarigar, amb baladre, jonc agut (Juncus acutus) i canyís. A les barrancades protegides, sobre sòls menys salins, s’hi desenvolupa la màquia de coscoll i margalló (Querco-Lentiscetum), amb arçot, llentiscle i trompera fràgil. Sobre les costes calcàries creix una timoneda litoral (Sidereto-Helianthemetum caput-felis), caracteritzada per la presència de Helianthemum caput-felis, H. almeriense, Sideritis leucantha, Thymus hyemalis i Hippocrepis comosa subespècie scabra. A les obagues és substituïda per la Ginestetum valentinae, brolla amb Genista cinerea subespècie valentina i altres espècies comunes a la timoneda anterior.
Quant a la zoocenosi destaca la presència de diferents rèptils (sargantanes ibèrica i cuallarga, llangardaix comú, serp verda, serp d’aigua), algunes aus d’ambients aquàtics (cabusset, blauet) i també del duc, la gralla i alguns mamífers com la musaranya comuna (Crocidura russula), el conill i la rabosa.