Roques calcàries de la punta de N’Amer, amb formes de dissolució i alteració influïdes per l’acció de la sal. Al fons, el cap d’Es Pinar des Raig i el Cap Vermell.
Oriol Alamany
Sa Punta de N’Amer (2.5), entre els principals espais naturals de Mallorca.
Sa Punta de N’Amer és una península calcarenítica, de poca extensió (200 ha) i cota modesta (40 m), coberta bàsicament per una màquia litoral de savina i llentiscle, amb pi blanc. S’hi troba una bona diversitat vegetal, i excel·leix la presència de la bufalaga velutina o peu de milà. Alguns punts de la costa són coberts per petits dipòsits sorrencs, amb la vegetació dunar corresponent; la major part, però, és rocosa, amb els camèfits halòfils característics d’aquest biòtop, amb el socarrell endèmic Launaea cervicornis. Així mateix, a l’interior, les bosquines i el pinar no són homogenis, i les zones de sòls més argilosos i potents són seu de conreus de secà, o ho han estat fins fa poc. Tota l’àrea és utilitzada per a la pastura de bestiar oví. La fauna ha estat poc estudiada, però s’hi poden observar aus marines (gavina corsa, corb marí emplomallat), que no hi troben, però, emplaçaments favorables per a la cria, i avifauna típica de garriga o erm (cogullada fosca, tallaretes, fringíl·lids, terreroles vulgars, trobat, etc.). Cal destacar-hi també l’eriçó africà i la rata cellarda com a espècies de mamífers més interessants.
El principal valor de Sa Punta de N’Amer és el paisatgístic, especialment pel fort contrast que marca respecte del seu entorn immediat. Pel que fa al patrimoni històric, cal assenyalar el talaiot del Tancat de Sa Torre (quasi sepultat per la vegetació), i la Torre de la Punta, bastida al segle XVII com a part d’una fortificació major.
El lloc és accessible des de les platges de Sa Coma o cala Millor, i la passejada per Sa Punta és un dels punts obligats en l’agenda dels milers de turistes que visiten aquesta comarca. Malgrat aquest ús, l’interessat en la coneixença de la natura mallorquina pot gaudir de troballes interessants en aquest espai litoral, avui periurbà, però ben representatiu de la constitució i poblament natural del litoral mallorquí fa alguns decennis.