Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera.
Jesús R. Jurado
El salobrar de Campos (2.8), entre els principals espais naturals de Mallorca.
La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar. Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça: el topònim des Salobrar és ben justificat.
Aquest aiguamoll té una extensió de 300 ha, 132 de les quals són ocupades per una instal·lació salinera bastida els anys cinquanta, que produeix entre sis i dotze mil tones de sal a l’any.
La vegetació és fortament limitada per aquest ús industrial, i en tot cas per la sal. Fora dels estanys saliners, a tota la zona inundada, dominen els salicomars i les jonqueres. Una gran part de l’antic bosc de tamarius és mort per un excés de salinitat. Sols en alguns punts d’entrada d’aigua dolça es manté el canyís. Les amples dunes que separen els estanys de la mar són especialment valuoses per a la vegetació forestal intacta (pinar, savinar) que s’hi conserva. La vegetació de la platja, igualment valuosa, està més malmesa per la intensitat dels usos estivals.
La fauna d’aquesta àrea és especialment important per la concentració de limícoles migradores. Les colònies de cria del cama llarga o avisador (fins a 300 parelles) són molt importants, també les de corriol camanegre (més de 50 parelles). Hi ha criat el mussol emigrant i sembla que, abans que s’hi instal·lés la salinera, podia haver-ho fet el flamenc.
Actualment protegides com a Àrea Natural d’Especial Interès, les dunes i la zona humida foren amenaçades greument per un procés urbanístic, que sols arribà a ser detingut en el darrer moment per voluntat del parlament balear.