Són diverses les orquídies presents a Son Gual i Xorrigo, algunes d’elles força rares a Mallorca. En la fotografia, Ophrys bertolonii, abellera de característic label porpra fosc i taca central violàcia.
Jesús R. Jurado
Son Gual i Xorrigo (2.10), entre els principals espais naturals de Mallorca.
La transició entre les terres baixes que envolten la ciutat de Palma de Mallorca (ocupades fonamentalment per la conurbació, els serveis i les terres agrícoles) i tot el Pla de l’Illa, és constituït per terres de bosquines i pinar, amb antigues pletes i rotes (conreus de secà), en part abandonades. El nom de Son Gual i Xorrigo correspon a dues de les grans possessions, però l’espai natural aquí descrit és més gran, i s’estén fins a S’Aranjassa, a l’antiga carretera de Llucmajor.
Els terrenys són de naturalesa calcària, amb sòls de poca potència, de terra rossa. El rocam és modern (molasses tortonianes), perfectament abarrancat per una sèrie de comellars que s’obren cap al vessant de Ciutat. Al fons d’aquests barrancs hi ha interessants jaciments paleontològics de fauna litoral quaternària, indicatius de nivells marins més alts que els actuals.
La vegetació és un mosaic complet de bosquines, sotmeses tradicionalment a pastures de bestiar oví, pinars oberts i conreus de secà. És sorprenent que, malgrat la proximitat de Palma, els estudis que s’hi han consagrat siguin tan reduïts. Es coneixen, tanmateix, estacions interessants de plantes rares a les illes, com les orquídies Orchis italica i la flor de l’home penjat (Aceras anthropophorum).
La fauna és discreta, però no banal: s’hi troba el gripau verd, la serp de cogulla i una reduïda varietat d’aus, entre les quals destacarem el torlit o sebel·lí, la tallareta sarda, el xoriguer, l’òliba i el xot. Entre els mamífers, abunden distints rosegadors i els conills; és freqüent observar-hi la mostela, mentre que la geneta és més discreta. La llebre hi era abundant anys enrere, però avui ha esdevingut molt escassa.
Gran part de l’espai és classificat com a Àrea Natural d’Especial Interès, però els anys seixanta s’hi iniciaren algunes urbanitzacions que n’afecten una superfície important.