El bernat pescaire (Ardea cinerea) no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat.
Yves Hennechart
El prat de Lluriac (2.1), entre els principals espais naturals de Menorca.
Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic. No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos. De fet, va ser l’home qui va eliminar en el passat una gran part d’aquests biòtops en profit de l’agricultura i la ramaderia, a més de servir per al control del paludisme, un mal estès en època històrica en aquesta zona. L’excavació de torrents i d’albellons de drenatge va comportar, fins ben entrat el segle XX, la progressiva dessecació de molts fons de vall que constituïen un sistema de zones humides de poca extensió molt important. Hom ha interpretat tradicionalment que la baixa densitat de població d’aquesta contrada es deu a la permanència del paludisme fins a temps recents, encara que l’estructura feudal de la propietat de la terra hi té també molt a veure.
Lluriac, gairebé a centre de Sa Tramuntana menorquina, té la zona humida —el prat— més extensa i valuosa de l’illa, després de S’Albufera des Grau. Pren el nom d’una de les grans propietats de l’illa, i forma un conjunt de tanques inundades a l’hivern, que a l’estiu es redueixen a la central, situada sobre la desembocadura del torrent de Tirant.
La zona humida té com a valors més peculiars l’extensió de la zona inundable, utilitzada per a la pastura del bestiar dels llocs immediats (ús clau per al manteniment d’una diversitat i riquesa notables, tant vegetal com animal), i l’extensió d’un bosc de tamarius que s’hi desenvolupen molt bé. La florida dels ranuncles és, a la primavera, espectacular. La vegetació passa de la pròpia de les aigües dolces (amb canyís, tamarius, alocs, etc.) a la d’aigües salabroses (joncs i salicòrnies). És lloc d’hivernada i reproducció de distintes espècies d’ocells aquàtics, en nombres modests per la relativa extensió de la maresma.
Vora el prat, a la seva desembocadura, s’estenia un dels camps de dunes més grans i interessants de Menorca, molt malmès ara per extraccions d’arena, d’irregular situació jurídica, però tolerades per les autoritats locals. Només es conserven restes d’aquesta interessant formació, que caldria preservar radicalment.