Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter.
Yves Hennechart
Els penyals d’Alaior (2.6), entre els principals espais naturals de Menorca.
La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres. Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat.
La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa calcària de la roca permet l’aparició de diverses formacions erosives per dissolució, i d’una manera especial de les coves marines i litorals, a la vora de la mar o a mig penyal. Una de les més notables, la d’En Xoroi, és oberta al públic, com a discoteca.
Encara que la costa sigui rectilínia, s’hi obren algunes cales, com la de Llucalari, petita i rocosa, o les més notables de Cales Coves, els penya-segats de les quals són corcats per unes noranta habitacions troglodítiques d’època talaiòtica, excavades artificialment formen un dels conjunts de coves prehistòriques artificials més notables de la Mediterrània; és un indret protegit des del 1931.
Cala Porter, a l’est, és la més gran d’aquesta costa, i inclou una diminuta albufera, a la desembocadura del barranc, amb la fauna i la flora característiques d’aquests biòtops. La zona de llevant de la cala va ser totalment transformada per un procés urbanístic, que afortunadament ha quedat limitat a aquell vessant.
Entre la fauna dels penyals, destacarem la nidificació d’algunes parelles d’aufrany i també la presència del falcó pelegrí i la merla blava.