Els fongs poden produir tota una sèrie d’efectes adversos per a la salut tant dels humans com dels animals. Aquests organismes poden ser la causa de diferents tipus d’al·lèrgies; a més, la ingestió d’aliments contaminats o la inhalació d’espores fúngiques poden tenir efectes tòxics sobre diferents òrgans i, igual que els bacteris i els virus, també poden causar infeccions, anomenades micosis. Segons el lloc afectat, les micosis poden ser superficials, cutànies, subcutànies i sistèmiques.
Les micosis superficials són causades per fongs que colonitzen les capes més externes i queratinitzades de la pell, el pèl i les ungles. Són infeccions que no destrueixen els teixits i no provoquen resposta inflamatòria de l’hoste ni símptomes importants. Tenen efectes merament estètics. Dels diferents fongs que causen aquestes infeccions, a Catalunya només es troben els de la pitiriasi versicolor; els altres són típics de països tropicals. La pitiriasi versicolor és causada per espècies de Malassezia, fongs lipofílics que formen part de la microbiota de la pell. La infecció es caracteritza per la presència de petites taques hiperpigmentades o hipopigmentades que apareixen amb més freqüència a la pell de l’espatlla, el tòrax, la cara i el coll, però que es poden presentar en qualsevol part del cos.
Trichophyton rubrum és un dels dermatòfits més freqüents. Causa onicomicosi, una micosi cutània crònica que envaeix i destrueix la placa unguial, generalment dels dits dels peus i en individus adults.
Luis Zaror.
Les micosis cutànies són causades freqüentment per fongs dermatòfits, que ataquen la pell, el pèl i les ungles. Aquestes infeccions, que reben el nom genèric de tinyes, produeixen una invasió important de la capa més externa de 1’epidermis i poden provocar una resposta inflamatòria important. Espècies dels gèneres Trichophyton, Microsporum i Epidermophyton en són les responsables. Als Països Catalans les espècies més freqüents són Trichophyton rubrum i T. mentagrophytes, que solen infectar les ungles i, especialment, la pell dels espais interdigitals dels peus, i, més rarament, el pèl. Aquestes infeccions se solen adquirir amb el contacte amb el terra de les piscines i dels gimnasos, i la utilització de calçat poc transpirable sembla que n’incrementa la freqüència a la pell i a les ungles dels peus. Microsporum canis és una espècie més típica dels animals, especialment dels gats i dels gossos, que la poden transmetre a l’ésser humà. Aquest fong ataca el pèl, rarament les ungles i la pell. Recentment s’han descrit alguns casos importats de tinea capitis a l’Àfrica causats per Trichophyton violaceum.
Les infeccions subcutànies són molt rares als Països Catalans. Encara que hi ha molts agents que les poden produir, gairebé tots es troben en regions geogràfiques tropicals o molt àrides. Ocasionalment s’han descrit alguns casos d’esporotricosi limfocutània causats per l’espècie Sporothrix schenckii, generalment adquirida a través d’una punxada amb plantes amb espines.
Les infeccions sistèmiques són profundes i poden afectar diversos teixits i òrgans. Solen estar produïdes pels anomenats fongs dimorfs, és a dir, que quan es troben a l’ambient, generalment al sòl, presenten una forma filamentosa i quan infecten l’ésser humà tenen una forma de llevat. La via de transmissió és la inhalació d’espores, que solen iniciar la infecció típicament als pulmons i després es disseminen per altres teixits corporals. Exemples típics d’aquests fongs són Histoplasma, Coccidioides i Paracoccidioides, que produeixen infeccions gairebé exclusivament al continent sud-americà. A Catalunya es poden trobar algunes infeccions importades per espècies d’aquests gèneres.
Les infeccions oportunistes són les produïdes per fongs que es troben freqüentment en l’ambient i que afecten pacients amb resposta immunitària deficient; són individus amb el sistema immunitari compromès, com diabètics, malalts de sida o persones que han sofert trasplantaments d’òrgans o que han estat sotmeses a tractaments de quimioteràpia.
Candida albicans causa la infecció de la bucofaringe, coneguda també com "muguet". Consisteix en l’aparició de taques blanques amb una consistència semblant al mató.
Adriana Motta.
Encara que les infeccions fúngiques són molt més rares que les bacterianes o víriques, el nombre d’espècies de fongs capaces de produir micosis és considerable. La darrera edició de l’Atlas of Clinical Fungi n’inclou unes 400, la majoria responsables d’infeccions oportunistes. Les infeccions oportunistes més freqüents arreu del món, i també al nostre país, són les produïdes per Candida albicans, Cryptococcus neoformans i Aspergillus fumigatus. Candida albicans és un llevat capaç de colonitzar l’ésser humà i altres animals de sang calenta. Bàsicament es troba en el tub digestiu, des de la cavitat bucal fins al recte, i també a la vagina, la uretra, la pell, les ungles, etc. Per això, la principal font d’infecció és el mateix pacient. Les infeccions que produeix es poden limitar a pell i mucoses o disseminar-se per via sanguínia i afectar molts òrgans. C. neoformans és un anamorf d’un basidiomicot i és també un llevat, caracteritzat per la presència d’una càpsula que envolta les cèl·lules. Freqüentment causa meningitis en individus que presenten alteracions en la immunitat cel·lular i és freqüent en malalts de sida. Té una distribució universal i és fàcil trobar-lo en sòls contaminats per excrements de colom. Aspergillus fumigatus és un fong filamentós present en l’aire, el sòl i la matèria orgànica en descomposició. Les petites dimensions dels conidis fan que siguin inhalats constantment per l’ésser humà. De tot l’espectre d’infeccions que pot produir, que és molt ampli, les més greus són l’aspergil·losi pulmonar invasora i l’aspergil·losi disseminada. En l’entorn hospitalari, els conidis es troben a l’aire, als plats de les dutxes, als dipòsits d’aigua i a les plantes en testos. En malalts que reben un tractament antibiòtic llarg i intens, com els infants amb fibrosi quística, aquest fong pot ser aïllat regularment de la seva saliva i de l’aparell respiratori.
Característiques morfològiques típiques del fong miceliar Scedosporium prolificans. S’observen conidiòfors allargats amb la base inflada i conidis foscs i ovals (barra = 10 µm).
Josepa Gené.
Menys freqüents, però també relativament comunes, són les zigomicosis, infeccions produïdes per algunes espècies de gèneres de l’ordre de les mucorals, com Rhizopus i Mucor. Es donen principalment en malalts hematològics o diabètics. La presentació clínica més comuna és la rinocerebral, que és gairebé sempre mortal. El contagi sol ser per inhalació d’espores ambientals. Un altre fong que s’ha detectat amb una relativa freqüència a Catalunya i que és la causa d’infeccions oportunistes, generalment invasives en els malalts oncohematològics, és Scedosporium prolificans. Es tracta d’un fong pigmentat que es troba a l’ambient. S’ha aïllat en mostres de sòl de diferents parcs públics de Barcelona, i també s’ha descrit com a colonitzador de l’aparell respiratori de malalts de fibrosi quística d’hospitals de la Ciutat Comtal. El tractament d’aquestes infeccions és molt difícil, i la mortalitat, molt elevada.