Fongs i biodeterioració del patrimoni artístic

L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda. No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics. Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cel·lulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen; les conseqüències negatives que això comporta es coneixen amb el nom de biodeterioració.

Les bigues de fusta en casalots mal ventilats de zones humides i frescals poden ser colonitzades per Serpula lacrymans, un fong causant de la podridura bruna de la fusta, que afecta la resistència del material i pot generar esfondraments. A més dels efectes sobre el continent també el contingut pot veure’s afectat per la presència de fongs, i més si s’hi afegeixen altres accidents o patologies degudes a humitats: condensacions, fuites d’aigua o inundacions; molt comú en aquests darrers casos és Chaetomium globosum, un fong que pot colonitzar la cel·lulosa del paper i sovint causa estralls en dipòsits de documents i biblioteques. Una mala regulació de les instal·lacions d’aire condicionat pot generar problemes de condensació d’aigua, i això afavoreix el creixement de fongs oportunistes, entre els quals hi ha diverses espècies dels gèneres Cladosporium, Aspergillus, Penicillium i Ulocladium. La roba i els teixits són colonitzats per fongs amb enzims cel·lulosolítics. Per exemple, sobre teixits de cotó creix Myxotrichum chartarum i sobre roba de lli s’ha aïllat Paecilomyces variotii. Fins i tot no s’escapen de la colonització fúngica alguns nous materials: sobre els CD, en ambients càlids i humits, hi surt Geotrichum candidum, que aprofita els plastificants del suport.

Els fongs, però, no afecten només materials orgànics. També sobre pedra i vidre deixen la seva empremta. Alguns poden viure sobre pedra nua, on colonitzen petites fissures de la roca en unes condicions molt dures per la falta temporal d’humitat, la intensa exposició de la llum solar amb la consegüent oscil·lació tèrmica i les radiacions; són fongs extremòfils, que per a protegir-se de les radiacions sintetitzen melanines i presenten un creixement meristemàtic migrat, diferent d’altres fongs miceliats. Els fongs liquenitzats o líquens són fongs que tenen algues o cianobacteris en simbiosi i sovint presenten, també, un desenvolupament força lent. Tant els fongs meristemàtics com els líquens poden alterar la pedra i per això poden causar un greu perjudici en edificis, escultures o altres monuments de valor patrimonial: els provoquen alteracions mecàniques per disgregació del substrat a causa del desenvolupament del mateix miceli; alteracions químiques, generades per la interacció de productes de la seva activitat biològica amb el substrat; i també estètiques, pels canvis cromàtics que emmascaren el color de la pedra. Això no obstant, no tots els líquens tenen el mateix comportament ni afecten d’igual manera els materials petris; hi ha líquens, com ara Dirina massiliensis, que generen biodipòsits d’oxalats en roca calcària, els quals poden ajudar a protegir la pedra.