El seneci del Cap

Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades. Aquest seneci és un parent del xenixell (S. vulgaris), una herba anual comuna en horts i camins. En el cas de S. inaequidens, però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior; aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm. Floreix abundantment a l’estiu i pot tornar a fer una florida a la tardor, moment en què hi ha menys espècies en flor i es fa encara més evident, especialment als indrets on aquesta planta forma poblacions denses.

Es tracta d’una planta neòfita, és a dir, introduïda recentment, que pot haver arribat espontàniament des de la veïna França fa relativament poc temps. Aquesta espècie és originària de les regions muntanyoses de l’Àfrica meridional (del Cap occidental a KwaZulu-Natal a l’est i a Botswana al nord), raó per la qual se l’ha denominat informalment seneci del Cap. Fou introduïda a l’Europa occidental al final del segle XIX, probablement amb les importacions de llana provinents de Sud-àfrica. Aquesta via també ha constituït aparentment el mecanisme d’entrada a Europa d’altres espècies de plantes exòtiques introduïdes des de Sud-àfrica o des d’Austràlia.

Les primeres citacions de Senecio inaequidens a Europa daten de la dècada de 1890, de diversos punts del nord d’Alemanya (Bremen, Hannover, etc.), però aquestes poblacions inicials es van mantenir molt temps en una fase de latència, i no va ser fins a la dècada de 1970 que no va experimentar una forta expansió per tota l’Europa occidental i central. A la península Ibèrica es pot trobar principalment al terç nord; va ser citat per primera vegada al País Basc i el nord de Catalunya al principi de la dècada de 1980, i des d’aleshores s’ha estès vers el sud, comportant-se com una espècie invasora. Aquesta expansió ràpida de S. inaequidens per Europa després d’un període llarg de latència podria ser deguda a una combinació de canvis ambientals favorables amb una selecció genètica que potser li va permetre superar els problemes de la reproducció en poblacions petites.

Senecio inaequidens és una planta ruderal formidable, amb una amplitud ecològica notable. Es pot trobar tant en sistemes moderadament secs com en sistemes temporalment humits, i pot habitar substrats calcaris o silicis indistintament. No obstant això, no tolera gaire bé els hàbitats amb una vegetació espessa. A l’àrea de distribució original habita en pastures, costers rocosos i llits dels rius. A l’àrea d’introducció, però, colonitza principalment torrents, erms i marges viaris, especialment carreteres i pistes forestals. Aquestes últimes han constituït una de les principals vies de migració d’aquesta espècie, a través de les quals ha colonitzat pastures montanes i de terra baixa.

La invasió dels sistemes pastorals per Senecio inaequidens és especialment problemàtica, ja que les plantes presenten un alt contingut d’alcaloides pirrolizidínics, substàncies tòxiques per al bestiar, que el defuig. L’evitació dels herbívors i la sobrecàrrega ramadera que pateixen algunes pastures han ocasionat que en algunes contrades (Alberes, Cerdanya, Andorra, entre d’altres) es produeixin invasions denses i persistents d’aquests sistemes. A la Catalunya del Nord es considera que, a més de causar pèrdues econòmiques per la reducció de la qualitat de les pastures, pot constituir un risc per a la biodiversitat dels ecosistemes envaïts. Aquesta és una planta que pot ser problemàtica, ja que els costos per a eliminar-la són molt elevats. És de creixement força ràpid i es reprodueix abundantment mitjançant llavors, de manera que quan penetra en nous indrets tendeix a persistir i pot arribar a formar poblacions força denses.