Realització d’un transsecte de seguiment de papallones diürnes a Sant Marçal (Montseny). Durant els primers setze anys de funcionament, el CBMS ha aportat molta informació rellevant sobre l’impacte dels canvis d’usos del sòl i el canvi climàtic en la biodiversitat de Catalunya.
Museu de Ciències Naturals de Granollers.
La xarxa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, denominada Catalan Butterfly Monítoring Scheme (CBMS), va néixer l’any 1994 amb l’objectiu principal de mesurar amb precisió els canvis d’abundància de les poblacions de ropalòcers i poder-los relacionar amb diferents factors ambientals. Posteriorment es van establir estacions de seguiment a Menorca i a Eivissa. A Andorra existeix una xarxa pròpia de seguiment integrada, pel que fa a l’anàlisi de dades, al CBMS. La utilització de les papallones en aquests programes de seguiment respon al seu contrastat caràcter bioindicador i a la seva popularitat. El CBMS és un projecte científic fonamentat en una àmplia participació ciutadana, amb el concurs d’un gran nombre de biòlegs, entomòlegs i naturalistes aficionats. Segueix una metodologia originalment desenvolupada al Regne Unit i posteriorment adoptada de manera estandarditzada en altres projectes similars arreu d’Europa. Bàsicament, consisteix en la repetició setmanal de censos visuals de papallones adultes des del març fins al setembre (un total de 30 setmanes seguides), al llarg de transsectes fixos d’aproximadament 2 km de llargada. Els transsectes són dividits en seccions, que es corresponen amb diferents tipus d’hàbitat.
Evolució en el període 1994-2008 de diversos indicadors d’hàbitat calculats a partir de la combinació de les dades poblacionals d’espècies comunes i característiques dels diferents ambients. Les tendències dels indicadors són, molt probablement, extrapolables a molts altres grups d’animals i plantes molt menys coneguts que les papallones.
CBMS.
Tendències poblacionals de tres espècies del gènere Coenonympha a Catalunya, en el període 1994-2008. C. pamphilus, la més generalista, s’ha mostrat estable; C. dorus, una especialista de prats teròfits, ha patit una regressió moderada, i C. arcania, una especialista de prats humits, ha sofert una regressió forta.
CBMS.
Per conèixer quines són les tendències de les papallones catalanes, primer es calcula un índex anual d’abundància per a cada espècie i un itinerari a partir de la suma dels recomptes setmanals. En el cas de les espècies comunes, aquests índexs es combinen i se’n determina un de sol per al conjunt del territori català i, mitjançant l’aplicació de models de regressions log-lineals, s’analitza la tendència temporal. D’altra banda, també es poden estudiar quines són les preferències d’hàbitat de les espècies, ja que els recomptes distingeixen entre seccions que es corresponen amb unitats paisatgístiques diferenciades. Aquesta informació és essencial per a calcular indicadors d’hàbitat i detectar problemes que afectin el conjunt de la biodiversitat en determinats tipus d’ambients.
Malauradament, en el decurs dels darrers setze anys les papallones catalanes, en conjunt, han tendit a decréixer. De 78 espècies analitzades, 37 han mostrat tendències significatives; d’aquestes, el 76% han disminuït i només el 24% han augmentat.
Estacions de la xarxa del CBMS l’any 2009. La numeració respon a un criteri cronològic.
IDEM, a partir de dades del CBMS.
Les causes més probables d’aquestes regressions s’han de cercar en els canvis d’usos del sòl que afecten bona part del territori, com així ho indica l’evolució d’una sèrie d’indicadors d’hàbitat construïts amb les dades del CBMS. Aquests indicadors inclouen les dades poblacionals d’un cert nombre d’espècies característiques de prats i herbassars, matollars i boscos; així, la tendència d’aquests ambients queda ben reflectida per la del grup bioindicador associat. Al llarg d’aquests anys s’ha observat una important davallada dels indicadors de prats i matollars i, en canvi, un lleuger augment de l’indicador forestal. Comparativament, s’ha mantingut estable un indicador construït únicament amb dades d’espècies generalistes (és a dir, les que no mostren preferències per cap ambient determinat).
En conjunt, aquests resultats suggereixen que les comunitats de papallones d’espais oberts (que, d’altra banda, són les més diverses) estan en clara regressió a Catalunya, a causa de la degradació i pèrdua de superfície d’aquests ambients, ocasionada, entre altres fenòmens, per la forta pressió urbanística, per la intensificació agrícola i per l’augment de la superfície forestal lligada a l’abandonament de les pràctiques agropecuàries tradicionals. Així mateix, les dades apunten una davallada molt més forta en el cas de les papallones especialistes que en el cas de les més generalistes. Aquest fenomen, també observat en altres països d’Europa, comporta una banalització en la composició de les comunitats de papallones, amb la substitució progressiva de les espècies més rares per altres molt més comunes i oportunistes.
La repetició sistemàtica de censos en moltes localitats ha permès, també, obtenir una gran quantitat d’informació addicional sobre la història natural de les espècies. En aquest sentit, la base de dades del CBMS ha estat utilitzada en nombrosos treballs sobre aspectes molt variats de l’ecologia i biologia de les papallones: els patrons migratoris d’algunes espècies, la composició de les comunitats i els factors que en condicionen la seva diversitat, els efectes del canvi climàtic sobre les papallones, les relacions de mutualisme i alimentàries entre plantes i papallones, els enemics naturals i la regulació de les poblacions, etc.
Els principals resultats i les publicacions relacionats amb el CBMS es poden consultar a les pàgines web del projecte (www.catalanbms.org) i del Museu de Ciències Naturals de Granollers (www.museugranollersciencies.org/lepidopters/projectes/).