Adult de la forma asexuada de Plagiotrochus amenti (2,7-3 mm de llargada).
Juli Pujade-Villar.
Plagiotrochus és un gènere d’himenòpters inclòs en la família dels cinípids (Cynipidae) que es caracteritza per produir unes deformacions, anomenades gales, en diferents òrgans vegetals, fonamentalment de fagàcies. La majoria de les espècies d’aquest gènere es troben a la regió circummediterrània (península Ibèrica, sud de França, Itàlia, Turquia, Pròxim Orient i nord d’Àfrica), tot seguint la distribució de les plantes hoste: les fagàcies perennifòlies (alzina, alzina surera i garric).
Algunes espècies del gènere Plagiotrochus que fan cambres larvals a l’interior de les tiges són capaces de provocar la mort de la branca i fins i tot de l’arbre. Una d’aquestes espècies és P. amenti, que ataca l’alzina surera.
La primera descripció d’una gala localitzada als aments de l’alzina surera va ser la de Jean-Jacques Kieffer, el 1901, el qual va donar el nom de Plagiotrochus amenti a l’organisme que els parasitava. El 1902, J. Tavares redescriví la gala de P. amenti i definí les característiques dels adults sexuats obtinguts a partir de recol·leccions fetes a Portugal. El 1926, L.H. Weld va descriure una forma asexuada de Califòrnia que denominà P. suberi, especificant que aquesta espècie havia de ser originària d’Europa, atès que les sureres nord-americanes no són autòctones. El 1985 es van descriure adults sexuats a les branques anuals de l’alzina surera i una forma asexuada molt semblant a les femelles de P. amenti, a partir de gales recol·lectades al centre de la península Ibèrica en branques de surera de l’any anterior, i que va denominar P. pardoi. L’estudi morfològic va posar de manifest que les formes agàmiques eren idèntiques, per la qual cosa espècies que havien estat descrites com a diferents foren considerades sinònimes de P. suberi. Recentment, de forma experimental, s’ha aconseguit tancar el cicle biològic d’aquesta espècie i s’ha demostrat que P. amenti i P. suberi són la forma sexuada i asexuada, respectivament, d’una única espècie, P. amenti (= P. suberi).
En el cicle de Plagiotrochus amenti s’alterna una forma sexuada (la forma amenti) amb una d’asexuada (la forma suberi), si bé en llocs en què la surera no és autòctona (com ara els Estats Units i l’Argentina, on arribà introduïda amb l’alzina surera) el cicle es completa per agàmia indefinida.
Branca de dos o tres anys d’alzina surera atacada per la forma agàmica de Plagiotrochus amenti.
Juli Pujade-Villar.
Les gales d’aquesta espècie passen fàcilment desapercebudes en l’alzina surera. La forma sexuada produeix gales als aments, als branquillons anuals, als pecíols i als nervis de les fulles, mentre que les de la forma asexuada es troben exclusivament en branques de 2-3 anys d’edat. Les larves es troben en cambres el·líptiques sota l’escorça, i no produeixen cap engruiximent de la branca. Els adults de la forma sexuada apareixen del maig al juliol del primer any, i els de la forma asexuada, durant el maig del segon o el tercer any. L’adult de la forma asexuada fa 2,7-3 mm de llargada i es caracteritza pel color negre del cos a excepció de les potes i la base de les antenes, que són castanyes, ales hialines amb venació fosca i metasoma quasi rectangular.
Pel que fa als danys, la presència de les cambres larvals de la forma asexuada interromp el flux normal de saba. El nombre i la situació d’aquestes cambres pot generar pèrdues econòmiques considerables, ja que fan impossible que se’n pugui aprofitar el suro. Si el nombre de cambres larvals és baix es produeix un afebliment o una reducció de la força de l’arbre que pot ocasionar la mort de la branca, com si es tractés d’un atac de Diplodia, però si les invasions són massives, el flux de saba s’atura completament i pot causar la mort de branques grans i, finalment, la de tota l’alzina.
Alzina atacada per Plagiotrochus amenti.
Juli Pujade-Villar.
Aquest cinípid només afecta els arbres ben desenvolupats; en canvi, els més petits i els plançons aparentment són immunes. Als Països Catalans s’han observat explosions demogràfiques puntuals d’aquest himenòpter que generen pertorbacions locals: el color groc de les fulles precedeix la mort de la branca afectada. A Catalunya, on el suro és una font local important d’ingressos, cal estar atent a diagnosticar a temps les explosions de poblacions de l’espècie per tal de minimitzar-ne els danys. La forma asexuada de Plagiotrochus amenti ja ha causat grans pèrdues econòmiques a l’Argentina i als Estats Units, segurament per manca d’un control eficient de la fauna paràsita autòctona.