Els tigres del plàtan adults fan de 0,7 a 1,8 mm de longitud, i tenen un color blanc cremós, amb un parell de taques fosques al centre de cada ala. Les fulles atacades es despigmenten, s’assequen i cauen, i al revers s’observen gotetes de color negre, d’aspecte semblant a la melassa. El fet que hi hagi gran quantitat de plàtans als carrers de les ciutats i les notícies d’aquesta plaga en altres plantes ornamentals fa que l’expansió d’aquest insecte sigui un greu problema fitosanitari.
José Manuel Sesma.
La globalització, els intercanvis comercials i el turisme han facilitat el moviment d’espècies al·lòctones, tot sovint anomenades alienes, moltes de les quals provenen del continent nord-americà. Tot i que encara es discuteix com van arribar aquestes espècies a Europa, la majoria d’autors tendeixen a acceptar que fou per via marítima o aèria, dins de les seves plantes hostes (centres de jardineria).
El nord d’Itàlia sembla ser la via més comuna d’entrada a Europa, segurament per la seva situació estratègica dins de la Mediterrània. Des d’aquest país les espècies s’estenen cap a França i la península Ibèrica.
D’entre els heteròpters, l’espècie més coneguda és el tigre del plàtan (Corythucha ciliata), de la família dels tíngids (Tingidae), originària del continent nord-americà, on viu sobre espècies del gènere Platanus. Va aparèixer citada per primera vegada a Europa, a Pàdua (Itàlia) el 1966. A partir d’aquest any es va escampar ràpidament per altres països europeus, com Suïssa, França, Croàcia, Eslovènia i Hongria, essent la primera citació a Catalunya a la devesa de Girona l’any 1980. La seva ràpida difusió es deu al fet de no tenir depredadors propis i a l’àmplia distribució d’aquest arbre ornamental a tot Europa. Els danys que provoca poden ser considerables: descobriment de les fulles, dessecació i defoliació, a part que originen el desenvolupament secundari de fongs. La gran quantitat de plàtans d’ombra utilitzats en jardineria en els pobles i les ciutats catalans, així com les citacions d’aquesta plaga en altres gèneres vegetals (Broussonetia, Carya, Chamaedaphne, Fraxinus i Tilia) d’utilització també ornamental, obliga a considerar l’expansió d’aquest insecte com un greu problema per a parcs i jardins. Actualment ja es troba a tota la península Ibèrica i a gran part d’Europa, i la seva velocitat d’expansió s’ha calculat en més de 70 km/any. Només se’n salven els països de latituds més fredes. Igualment ja s’ha estès per la resta del planeta, i és esmentat des de Xile, l’any 1990, fins a Corea, el 1996.
Un altre heteròpter exòtic és el coreid (Coreidae) Leptoglossus occidentalis, espècie neàrtica de dimensions considerables (14-20 mm) que viu sobre les coníferes i és un flagell important. La primera citació europea és del nord d’Itàlia, de l’any 1999. La primera troballa als Països Catalans data del 2003, a la comarca de l’Anoia. Aquesta espècie s’ha aclimatat bé al nostre entorn i actualment n’hi ha nombroses citacions al llarg del territori català.
Finalment, cal esmentar el ligeid (Lygaeidae) Belonochilus numenius, de distribució neàrtica, que també és hoste d’espècies del gènere Platanus. A Europa es va trobar per primer cop l’any 2008 a Còrsega i al Llenguadoc, i també en territori català, a Castelldefels. S’han anat veient altres exemplars a la ciutat de Barcelona i al Prat de Llobregat.