El peix gat puntejat (Ictalurus punctatus), a més dels excel·lents sentits de l’olfacte, el gust i l’oïda, també disposa de receptors elèctrics que cobreixen gran part de la regió cefàlica i la línia lateral, mitjançant els quals pot detectar els febles camps elèctrics que generen els organismes vius i, així, pot localitzar les preses en la foscor de la nit o en aigües tèrboles.
Enric Aparicio
El peix gat puntejat (Ictalurus punctatus) és una espècie introduïda que viu a les aigües dolces. L’adult pot arribar a fer més d’1 m de longitud i pesar més de 10 kg, encara que normalment fa entre 25 i 70 cm. Té el cos allargat i sense escates, de secció cilíndrica a la part anterior i comprimit lateralment cap a la cua. El cap és aplanat i la boca subterminal. Té tres parells de barbetes molt llargues al voltant de la boca, i un parell de més curtes per sobre el maxil·lar superior. La boca és ampla i proveïda de diverses fileres de petits denticles. Les aletes són de radis tous, però tant la dorsal com les pectorals tenen a l’origen una forta espina de perfil serrat i molt esmolada, que fa servir com a arma de defensa contra els depredadors. Aquestes espines són també utilitzades per crear sons, amb els quals es comuniquen amb altres individus. L’aleta caudal és profundament forcada. Té una petita aleta adiposa al peduncle caudal. El nombre de radis a les aletes és D 1/6-7, A 25-29, V 8-9, P l/7-9. Els peixos joves són de color blanc argentat i tenen punts negres repartits per tot el cos, que desapareixen gradualment en individus més grans. Els adults són més foscos, de color marró, blavós o verd fosc al dors, amb la zona abdominal blanquinosa.
Viu en rius mitjans i grans, però també es troba als pantans i als llacs. Pot colonitzar aigües salabroses de fins a 11 ppm de salinitat. Durant el dia tendeix a amagar-se sota grans pedres, troncs o altres refugis, i a la nit es mou cap a aigües menys fondes a la recerca d’aliment. És un peix que es desenvolupa millor en ambients relativament càlids (26-30 °C).
Es reprodueix al final de la primavera o a l’inici de l’estiu, quan la temperatura de l’aigua és entre 18 i 24 °C. El mascle construeix el niu en un lloc protegit, com ara una cova, un forat profund o en qualsevol acumulació de troncs. La femella produeix uns 8.000 ous per quilogram de pes. Després de la fresa, el mascle cobreix el niu amb una secreció mucosa i vigila els ous durant el període d’incubació, que dura entre 3 i 8 dies. Els joves maduren a l’edat de 2-4 anys i ja tenen una llargada que supera els 30 cm. El peix gat puntejat normalment viu entre 6 i 10 anys, però excepcionalment pot arribar als 20.
Els adults s’alimenten principalment de peixos, encara que ocasionalment poden consumir amfibis, invertebrats i, fins i tot, matèria vegetal i detritus. Els joves tenen una dieta més omnívora, on també caben invertebrats (larves d’efemeròpters, tricòpters, quironòmids), plantes i algues.
El peix gat puntejat té l’olfacte i el gust extraordinàriament desenvolupats. Presenta un gran nombre de receptors gustatius distribuïts per tot el cos i les barbetes bucals, amb els quals pot localitzar l’aliment durant la nit o en aigües completament tèrboles.
Àrea de distribució del peix gat puntejat als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
És una espècie nativa de l’Amèrica del Nord, on té una distribució que va des del sud del Canadà fins al golf de Mèxic, però es troba àmpliament distribuït per tot el món, a causa del seu interès per a la piscicultura. Als Països Catalans, va ser citat per primera vegada el 1995 al Baix Ebre, on sembla que es manté, tot i que en un nombre baix. A la península Ibèrica es troba també en diversos pantans de la conca del Guadiana. Pel seu caràcter depredador i la seva voracitat, el peix gat puntejat pot representar una amenaça per a la ictiofauna autòctona.